L'Ariadna Pujol va descobrir la seva passió a les files de la UE Mataró, club on va jugar durant nou temporades i amb el qual va ser semifinalista als campionats d'Espanya en diverses ocasions. Amb la selecció espanyola, a més, s'ha penjat l'or europeu amb les categories U16 i U18, i la medalla de plata al mundial U17 i a l'europeu U20.
A les portes del primer any com a sènior, va fer les maletes per començar una gran aventura: estudiar i jugar a bàsquet als Estats Units. “Em van intentar contactar a través de Facebook algunes universitats però jo no ho tenia gaire clar per l'anglès”, confessa. Van ser els seus pares els que la van convèncer que, si el motiu que la tirava enrere era l'idioma, no tenia per què preocupar-se. I així ho va fer. Durant quatre anys, la jove mataronina va estudiar psicologia mentre es formava esportivament a la Universitat de South Florida. Una experiència que considera molt “positiva i bonica” i, tot i que la recomana 100%, apunta que a l'hora de convalidar els estudis ha tingut una mica de dificultats.
El salt a professional
Quan va tornar a casa, l'Ari va complir un dels somnis que tenia des de petita. El 2017 va fitxar pel Cadí La Seu, equip on és actualment, per jugar a la Lliga Femenina, la màxima competició estatal. Però aquell primer any no va ser l'esperat per cap esportista. “En el primer partit de la temporada em vaig lesionar. Al principi va ser molt desconcertant, sempre et preguntes per què et passa a tu. Psicològicament em va afectar, però des del club em van transmetre que confiaven en mi”, explica. Amb aquest record ja superat, l'Ari assegura que es troba molt a gust tant al club com a la ciutat i que se sent molt bé físicament i mentalment. “Sento que estic aportant molt a l'equip”, afegeix.
Després d'haver viscut el bàsquet en dos països diferents, l'entrevistada n'apunta algunes diferències. “Als Estats Units –explica– els pavellons estan més plens, els camps estan molt millor i en general inverteixen molts més diners en l'esport femení. Aquí, a la LF, encara que cada vegada hi posen més diners, tot és més limitat”.
Tot i això, l'Ari demostra que està molt contenta de jugar en la competició espanyola i ser més a prop de casa i la família. Això sí, no descarta, d'aquí uns anys, provar de jugar en altres països europeus.
Molt de casa
L'Ari es considera una persona molt familiar, per això els seus primers mesos als Estats Units van ser “una mica difícils”. “Al final és acostumar-se a parlar a través del telèfon però no tenir-los físicament”, conclou. De Mataró, el que més troba a faltar és caminar pel passeig marítim o per la Riera. “Em transmet que estic a casa”, assegura.
En el seu temps lliure, a part d'estudiar les assignatures que li falten per poder fer un màster, l'entrevistada explica que li agrada llegir i veure sèries a Netflix.
APUNTS:
Un referent: de petita sempre havia tingut la Núria Martínez, perquè també és de Mataró.
Un partit: la semifinal del Campionat d'Espanya del 2011 contra Canàries. Vam perdre, però va ser un gran partit.
Un somni: participar en uns Jocs Olímpics.
Última sèrie vista: Peaky Blinders.
