Sempre ha tingut clar que volia dedicar-se al món de la música. De fet, de ben jove ja escoltava tota mena d’artistes i bandes, i gaudia parant atenció als detalls i a les noves propostes, “malgrat que encara no existia ni YouTube”. Els primers diners que va guanyar els va invertir en formació, concretament a finançar classes particulars impartides per professors dels quals va aprendre “una mica de tot”. Així va anar fent-se camí en la professió Joan Barranca, un gironí de naixement que va viure molts anys a Mataró i que a hores d’ara resideix a Tordera.
“Mai m’he identificat amb un estil i no he tingut cap problema a l’hora de tocar en grups de heavy metal, pop rock, rumba o, fins i tot, cançó d’autor”, assegura. Prova d’això és que, des de principis dels anys noranta, ha col·laborat en una trentena de formacions, entre les quals hi ha Partidaris i La Banda del Drac. “També guardo un molt bon record de Tabarka i De Kè Band, bandes amb què vaig gravar els àlbums 'La respuesta en el tiempo' i 'Vamos a movernos', respectivament”, explica.
Barranca és un músic versàtil, que no només canta i domina la guitarra i el baix. Les seves altres facetes són les de lletrista, professor i responsable de Gravity Music, estudi ubicat al centre de Mataró en el qual realitza la postproducció d’àudio per a cinema i televisió i la composició de bandes sonores originals. Allà també enregistra de forma excepcional els treballs d’altres bandes. Tanmateix, Barranca només accepta aquesta mena d’encàrrecs si es tracta d’un grup que realment li interessa, com va ser el cas de 'We Are Not Heroes' i el seu àlbum debut: 'Buenos, malos, héroes y villanos'.
Queda clar que l’entrevistat ha trobat la manera de poder viure de la seva principal afició. “Bàsicament, em dedico a treballar a l’estudi, que seria la part d’enginyeria de so, i a tocar, perquè també actuo amb una orquestra de ball. No és un món gaire fàcil, però si t'ho proposes t’hi pots guanyar la vida”, afirma. Si hagués de triar, Barranca no sabria cap a on decantar-se: “El que m’agrada és la combinació de la música en directe i la d’estudi; haver aconseguit aquest equilibri és fantàstic”.
Masvidal, el seu últim projecte
L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) va ser el punt de partida de l’últim projecte de Joan Barranca. “Masvidal va néixer mentre estudiava el grau superior de guitarra elèctrica moderna i gràcies a la bona sintonia que tenia amb en Pep Pérez i l’Aleix Burgués, dos dels companys amb qui tocava molt sovint”, explica. Després que un professor els animés a oferir un concert pensat per a mitja hora, però que va durar el triple, tot va venir rodat. Al setembre, la banda va publicar el seu primer disc, que porta per títol Lliure i que compta amb la col·laboració d’artistes com Ruben Bes i Josep Thió (Sopa de Cabra). “No ens vam voler posar cap barrera estilística ni fer cap mena d’edició perquè fos un treball que sonés a directe i fos molt real”, afirma l’entrevistat.
APUNTS:
Un repte: Poder portar la música de Masvidal per tot Catalunya.
Un concert del qual guardis un bon record: Un de la Noha a l’Auditori.
Un músic amb qui t’agradaria tocar: Scott Henderson.
Una afició: El cinema.
