El binomi rumba i Peret és una associació lògica, fins i tot, evident. La seva aportació a la música en general i a la rumba en particular marquen un abans i un després en part de la història de la ciutat. Peret és el pare i creador de la rumba catalana. Però mig segle més tard, no tan sols és vigent, sinó que es reinventa, s’emmotlla i s’enforteix gràcies al sorgiment de nous grups que pertanyen o no a la comunitat gitana. Aquesta evolució és la viva imatge del que la rumba catalana representa: un recorregut desenfadat per la cultura del país.
Mataró Rumba All Stars. Aquest nom fa pensar en una banda de música. Ens porta cap a Les Santes i ens endinsa en la Nit dels Focs. Però sobretot, ens fa viure la festa a través de la rumba. La Rumba al Mar programada per la nit del 24 de juliol d’aquest any és un dels plats forts de Les Santes 2013. I tot plegat fa pensar que la rumba agafa embranzida. Què és la rumba catalana? Per què es diu que és tan nostra?
“Llegat històric”
“Som un grup d’amics que fa tres anys vam reunir-nos perquè ens agradava la rumba, ens unia”. Aquest és Johnny Salazar, membre de la comunitat gitana i integrant de la banda Mataró Rumba All Stars, que també assegura que el naixement d’aquest grup “va ser enmig d’una conversa entre amics que compartien interessos”. “És un grup molt bonic, la majoria són gitanos i amb el concert a la Festa Major es van integrar a la ciutat al costat de gent de Mataró”.
“Hi ha un llegat històric innegable que fa que ens sentim molt nostra la rumba”, afirma López. Els gitanos de Mataró van fer néixer la rumba catalana entre les dècades dels anys 50 i 60 i encara avui, és una música que es balla i que està de moda.
Peret, la llavor de tot plegat
Nascut a Mataró, Peret ha passat bona part de la seva vida al Poble Sec, i el carrer de la Cera ha estat l’eix que ha articulat la seva vida al llarg de molts anys. Va ser ell qui va iniciar el camí del que es convertiria en un gènere musical únic i exportable al món, és a dir, en un producte internacional. L’actuació a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 amb aquella ‘Barcelona tiene poder’ va col·locar la rumba catalana en el punt de mira. Avui, el llegat del músic és més que evident. Salazar és clar: “la rumba és el que és gràcies a ell”. I és que explica que “interpretava una rumba molt senyora i selecta que arribava a un gran ventall de públic”, un fet que va influir directament en la “repercussió i progressió inigualables” que va tenir la rumba catalana.
“Som la capital de la rumba”.
En més d’una entrevista, Peret ha assegurat que “la rumba és un gènere encara per explotar”. La Troba Kung Fu, Bongo Botrako i altres artistes emergents com Txarango són noms ja coneguts en el panorama musical català. Són, a més a més, exemples de com la rumba catalana es reinventa, s’adapta a cada moment i traspassa fronteres. En aquest tipus de fenòmens musicals recau el futur èxit de la rumba catalana, per això Salazar considera que és bàsic que “deixi de ser una música exclusivament gitana, malgrat n’hagi de mantenir les arrels”. Els dos integrants de la banda rumbera coincideixen a l’hora d’afirmar que “hi ha un gruix molt gran de joventut que s’ha interessat per la rumba i que ha trobat el gust per aquest concepte de música”.
Tanmateix, segons López, “a Mataró no hem fet gaire cas del potencial rumbero que tenim i l’hem de valorar perquè és un bé cultural”. Noms tan destacats com Los Manolos o Gertrudis han participat en el projecte i “això ens fa pensar que tothom sap que a Mataró som bons menys nosaltres”. Salazar va fins i tot més enllà i s’atreveix a afirmar que “Mataró és la capital de la rumba”.
Una cançó amb ganxo
Els Whiskyn’s van compondre, en el seu dia, una cançó que portava per títol ‘Reus’, i que va tenir un èxit considerable a la ciutat. Mataró se la coneix pel Bequetero, una melodia que sintonitza amb l’ànima festiva i mediterrània de la ciutat. La rumba pot convertir-se en un futur en una altra branca que ensenyi Mataró arreu. Els Mataró Rumba All Star van composar l’estiu passat una cançó titulada ‘La Reina del Maresme’, que explica, a ritme de rumba, com és la ciutat i convida la gent a visitar-la. Salazar manifesta que “hem posat moltes ganes i material en un projecte que engloba els que som gitanos i els que no i volem que arribi a totes les cases”.
La rumba, reina del Maresme
El naixement d’aquesta melodia ha estat un punt d’inflexió en el procés de la promoció de la rumba catalana a la nostra ciutat. La cançó es va enregistrar i mesclar de forma casolana i va començar a circular per la xarxa. Quatre estudiants del TecnoCampus es van interessar pel projecte i el grup Mataró Rumba All Stars de seguida va acceptar la proposta de fer-ne un videoclip. Una idea que a l’Ajuntament “ja feia un parell d’anys que volíem desenvolupar arrel de l’èxit de la Rumba al Mar inclosa dins El Sarau de Santes”, segons fonts del govern municipal. Va ser llavors quan, amb la cançó a les mans i la iniciativa dels estudiants, van unir esforços per tirar endavant un projecte que ja ha començat a donar els seus fruits.
“Himne de Mataró”
El videoclip –una coproducció de La Pera Produccions i m1tv–es va rodar el cap de setmana passat en diverses localitzacions emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d’una eina que, des de l’Ajuntament asseguren, “cal convertir en una espècie d’himne de la ciutat”. Sempre segons les mateixes fonts, “si el vídeo ‘Mataró, a business friendly city’ busca inversors i atraure capital cap a la ciutat, el videoclip de la ‘Reina del Maresme’ vol ensenyar el que la ciutat té”. Aquest vídeo té dues funcions cabdals en l’edició d’aquesta peça.
D’una banda, “volem ensenyar a la ciutadania com de bonica és la ciutat i quins són els seus punts forts”, mentre que de l’altra, es pretén “exportar la imatge de la ciutat a l’exterior per captar turistes i un públic encarat cap al consum d’oci gràcies al lema inclòs dins la cançó ‘Vine a Mataró’”.
