Aprofitant que aquest cap de setmana s’inaugurarà el Pati del Cafè Nou com a espai públic, en aquest nou número del Tot Història farem un petit repàs per la història del cooperativisme a casa nostra. Des que l’any 1864 es crea a Mataró la “Obrera Mataronense”, la primera cooperativa a l’estat espanyol, el moviment cooperatiu local ha anat evolucionant fins a arribar a l’actualitat. La Unió de Cooperadors de Mataró, l’únic brot del cooperativisme mataroní dels anys 30 que ha sobreviscut fins als nostres dies, ha hagut de superar molts entrebancs, entre ells una dictadura de més de trenta anys, per poder recuperar una petita part d’allò que fa més de 100 anys van guanyar col·lectivament una sèrie d’obrers que van decidir treballar d’una manera diferent de l’establerta.
El cooperativisme neix a Anglaterra a principis del segle XIX, durant la revolució industrial, de la mà d’altres moviments obrers i socials com el socialisme, el marxisme o l’anarquisme. La primera cooperativa de la història es va fundar l’any 1844 a la ciutat anglesa de Rochdale sota el nom de “Societat dels Honorables Pioners de Rochdale”. Era una cooperativa de consum i tenia com a objectiu distribuir entre els seus afiliats els excedents generats per la seva activitat. Tot i que durant aquests anys van néixer diverses cooperatives en territori anglès, la de Rochdale va ser la més important, ja que serà sota les directrius i el model d’aquesta cooperativa que naixeran les posteriors cooperatives que sorgiran arreu del món. Esmentar que una cooperativa és, segons el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola, una empresa formada per productors, venedors o consumidors d’un producte on l’objectiu és el benefici comú dels socis.
Les primeres cooperatives que van aparèixer van ser les de consum, l’objectiu era que els treballadors de les fàbriques poguessin comprar a preus assequibles aliments i articles de primera necessitat.
Mataró pionera
Ràpidament el fenomen del cooperativisme arribarà a Catalunya i ja a principis de la segona meitat del XIX trobem les primeres cooperatives catalanes. A diferència que Anglaterra, aquí a casa nostra sorgiran primer les cooperatives de producció, empreses on tots els treballadors són propietaris. Mataró va ser pionera en el cooperativisme, d’aquesta manera l’any 1864 neix la “Obrera Mataronense”, la primera societat cooperativa de l’estat espanyol, empresa de filats i teixits fundada per Salvador Pagès. L’any 1878 Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec de construir les instal·lacions d’aquesta cooperativa, finalment la Obrera va fer fallida i el projecte va aturar-se, per sort encara conservem la Nau Gaudí i les latrines fetes per l’arquitecte modernista.
Pocs anys després ja tenim notícies d’altres cooperatives mataronines com la “Marítima” (1867), cooperativa de pescadors de consum, La Llavaneres (1870) també consum, “ La Mataronense” (1870) i “La Constructora Mataronense” (1877), aquesta darrera era una cooperativa de producció formada per obrers de la construcció.
A partir d’aquí el sistema cooperatiu anirà agafant força a la nostra ciutat i cada cop seran més les cooperatives mataronines. Una de les més emblemàtiques serà “Cristalleries de Mataró”, coneguda com la del Forn del Vidre, que va tenir com a cap visible el sindicalista de la CNT Joan Peiró, i que no esmentarem més, ja que li vam dedicar íntegrament un número anterior d’aquesta secció del Tot Història.
Època daurada
L’any 1927 de la fusió de diverses cooperatives de consum es va fundar la Unió de Cooperatives de Mataró, amb l’objectiu de millorar el teixit cooperatiu de la ciutat i oferir un millor servei a tots els seus socis. En un principi van formar la Unió de Cooperatives de Mataró “ La Marítima” “La Protectora Mataronense” “l‘Economat” i la “Portorriqueña”. Més endavant es van adherir altres cooperatives com “l’Estrella” o la “Tahona”. El cooperativisme de Mataró va rebre, l’any 1932, un impuls cabdal amb la Llei de Cooperatives que va tirar endavant el govern de la Segona República. D’aquesta manera van néixer noves cooperatives com la de Barbers, la de Lletrers, la de Raholers o la Fraternitat de Fusters entre d’altres.
Però a banda d’articular la producció i la subministració d’aliments i productes bàsics als obrers, les cooperatives van tenir un gran pes en la vida educativa i cultural de la ciutat. Les cooperatives organitzaven balls, festes, grups de teatre, cursos per als treballadors i moltes d’elles donaven un ensenyament laic i gratuït als fills dels seus treballadors.
La Unió de Cooperatives de Mataró cada cop anava agafant més volum i l’any 1935 va estrenar un nou local a la Riera que llavors es deia carrer Ferrer i Guardia en honor del pedagog anarquista nascut a Alella, es tracta de l’edifici del Cafè Nou, local que fins fa poc acollia la seu del COOP, una escissió sorgida de la Unió de Cooperadors de Mataró.
Tot canvia
Però els anys de bonança del cooperativisme i de la Unió de Cooperatives de Mataró van acabar l’any 1939 amb el final de la Guerra Civil. Amb l’arribada de Franco al poder les cooperatives queden prohibides i tot el patrimoni i béns immobles de la Unió de Cooperatives i de la resta de societats cooperatives de la ciutat seran encautats per la dictadura sota la llei de “Incautamiento de los bienes Marxistas”.
El patrimoni de la Unió de Cooperadors el formaven set immobles: La Estrella (C/Meléndez Valdés, 15), Cafè Nou (La Riera, 121), “La 3” (C/ deu de gener, 8 - C/ Palmerola 4), La Tahona (C/ Montserrat 54), Cafè de Mar (Av. Maresme 269), Oficina Central (Camí Ral 260), La Riquenya (C/Cristina 23-29).
Tot i que les autoritats franquistes van retornar el patrimoni espoliat a la Unió de Cooperadors de Mataró, la fusió, l’any 1951, amb la Mutualitat de l’Aliança Mataronina fa que es perdin tots els immobles. A partir d’aquí el moviment cooperativista va intentar resistir ocupant alguns dels edificis de la Unió perquè aquests no poguessin ser venuts.
Arriba la democràcia
Amb la fi del règim franquista i amb l’entrada de la democràcia, l’any 1977 tots els partits polítics locals es van comprometre a intentar retornar a la Unió de Cooperadors de Mataró la totalitat del patrimoni perdut. Els anys van anar passant i després moltes reunions i promeses que mai es van complir, l’Ajuntament de Mataró i la Unió van arribar a un acord per treballar plegats i d’aquesta manera es crea, l’any 2005, la Fundació de Cooperadors de Mataró, una fundació privada participada per l’Ajuntament de Mataró i la Unió de Cooperadors de Mataró.
Final d’un llarg litigi
L’any 1984 el Coop –que va acabar establint camins separats de la resta d’Unió de Cooperadors– va ocupar el Cafè Nou, de titularitat del Patronat Sagrada Família i del Cercle Catòlic, per impedir qualsevol projecte urbanístic de la zona, i van instal·lar allà la seva seu social. Després de molts anys de litigis i lluita s’ha aconseguit que la Unió de Cooperadors de Mataró tingui ara la seva seu a l’edifici del Cafè del Mar, aquest cap de setmana després de diversos mesos d’obres es recuperarà el patí del Cafè Nou com a espai públic.
Esmentar que actualment són moltes les cooperatives i de molts àmbits diferents les que funcionen a la nostra ciutat i amb molt bona salut.
Cooperativa Sanitària la Humanitat.
L’any 1909 es va iniciar un procés per crear una cooperativa de farmàcies populars de Mataró. Els estatuts es van presentar a la delegació del govern a Catalunya que no va donar l’aprovació després de l’activa oposició dels farmacèutics de Mataró. Tot i això hi ha proves que la cooperativa va funcionar i que la cooperativa de consum “La Protectora” oferia aquests serveis. Finalment, després de la mediació de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears, el Consell de Ministres va aprovar que hi hagués cooperatives farmacèutiques arreu del territori de forma legal. Un cop acabada la Guerra Civil i amb el triomf dels Nacionals, el nou govern va fer tancar aquesta cooperativa que rebia el nom de “Sanitària la Humanitat” i que venia els medicaments molt més barats que els altres establiments farmacèutics de tota la vida de Mataró.
La pèrdua del patrimoni de la Unió de Ccoperadors
Un cop acaba la guerra l’any 1939 amb la victòria dels Nacionals, tot el patrimoni de la Unió de Cooperatives de Mataró passa a mans del govern franquista. Els set immobles que formaven el patrimoni de la cooperativa seran retornats per l’estat pocs després, però la duresa i la pressió del nou règim farà que la Unió de Cooperadors hagi de buscar una sortida per conservar tot el seu gran patrimoni.
Per sortir del pas la Unió de Cooperadors, l’any 1951, es fusionarà amb la Mutualitat de l’Aliança Mataronina, però aquesta fusió no portarà bones conseqüències per a la Unió de Cooperatives de Mataró, ja que el nou soci mitjançant la seva Immobiliària La Alianza SA voldrà fer negoci dels edificis de la cooperativa que acaba perdent els seus set immobles que mai més ha tingut sota el seu control. No serà fins ben entrada la democràcia i de manera “okupa” que els cooperadors podran accedir a la seva seu central situada a l’edifici del Cafè Nou de la Riera. Actualment hi ha un programa municipal que determina els usos dels antics espais dels cooperadors.
