Mataró està acostumada a fer la seva vida de portes endins. Les Santes són dels mataronins, encara que gent d’altres indrets vinguin a viure-les. No és un municipi acostumat a organitzar esdeveniments que li siguin aliens, ni a rebre visitants cada cap de setmana. La Festa al Cel que se celebra aquest cap de setmana ho aglutina tot: festa forana i afluència massiva de públic, també forà. Una combinació que, juntament amb altres factors, han fet que l’anunci de la Festa al Cel aixequés polseguera.
A pocs mesos de les eleccions municipals, ja es pot afirmar que un dels pilars del mandat del govern de Joan Mora ha estat la promoció de ciutat. L’agermanament amb Fortlauderdale, el naixement dels Mataró Opportunity Weekend, les Nits de Jazz a Torre Llauder o l’exportació de la marca Tenocampus, són els capítols més destacats d’aquests quatre anys. Ara, la Festa al Cel vol sumar-se a la llista, organitzant un esdeveniment a Mataró que, segons es preveu des de l’Ajuntament, ha de congregar prop de 200.000 persones.
Miquel Rey, regidor de Promoció Econòmica, argumenta que a Mataró li calia un esdeveniment d’aquestes característiques perquè “és una ciutat molt activa per Nadal, Setmana Santa i l’estiu, però que queda coixa a la tardor”. Segons Rey, la Festa al Cel permet organitzar una activitat “per a un perfil cosmopolita” i ajuda a trencar “amb la imatge que es té de Mataró, vista sovint com a ciutat post-industrial deprimida”. Podia haver estat una fira gastronòmica com es volia al principi, però al final ha acabat sent l’exhibició històrica de la Mercè a Barcelona.
‘Celebració forana i innecessària’
Quan l’Ajuntament de Mataró va anunciar la vinguda de la Festa al Cel van aparèixer pintades contràries a la celebració del festival. Que a l’exhibició hi participin forces militars i l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera són els arguments de les crítiques. ICV-EUiA i la CUP s’hi han oposat en tot moment des de l’interior del consistori. Al·leguen que Mataró no té cap vinculació cultural, social ni econòmica amb la indústria aeronàutica”. La CUP, a més a més, considera que festes com la d’aquest cap de setmana converteixen Mataró en la “marca blanca” de Barcelona.
El que ha aixecat més polèmica, tanmateix, és la participació de forces armades en l’exhibició. Es tracta de patrulles de diversos exèrcits que incorporen tant avions civils com de combat i que són pilotats per professionals. Rey entén el malestar per les actuacions que l’exèrcit ha realitzat en el passat, però creu que “és naïf estar en contra d’un exèrcit”. Al cap i a la fi, segons el regidor, “Si mai som independents, haurem de tenir forces armades per defensar els nostres interessos si cal”. I rebla, “actualment podem estar més decebuts amb la justícia espanyola que amb l’exèrcit”.
I pel que fa al medi ambient? “És un petit mal que surt a compte”, afirma Rey. És evident que “si no ho féssim, els nostres índexs de contaminació baixarien una mica”, explica, però “és una acció que ens beneficiarà com a ciutat”. Els que s’hi oposen conclouen que aquesta despesa és “innecessària i supèrflua” si es té en compte la crisi ecològica o el canvi climàtic.
Cal ser una mica més pragmàtic per poder aprofitar les bones oportunitats
Tot per la imatge?
Però més enllà de la polèmica, quants diners costarà? I quina repercussió econòmica tindrà per a la ciutat? La CUP posa en dubte, en un comunicat de premsa, que es pugui recuperar la inversió de la Festa al Cel amb l’activitat econòmica que aquesta generi, ja que considera que “la inversió tindrà un impacte econòmic focalitzat als establiments del port i els instal·lats al Passeig Marítim, però posem en dubte que arribi a beneficiar notablement la majoria de negocis de dins la ciutat”.
Rey es mostra comprensiu amb aquests posicionaments, però convida a “ser una mica més pragmàtic per poder aprofitar les bones oportunitats”. Una de les petrolieres més importants del món finançarà el querosè que els avions necessiten per a l’exhibició, un fet que suposarà un estalvi de 30.000 euros. En aquest sentit, Rey no entendria que “se li digués que no només perquè és una petroliera i perquè potser ha comès algun delicte mediambiental”.
A pagar: 250.000 euros
L’Ajuntament no ha destinat “ni un sol euro” del pressupost ordinari a muntar la Festa al Cel. La Diputació de Barcelona proporciona una partida d’entre 125.000 i 150.000 euros per a l’organització de l’esdeveniment i l’altra meitat del cost l’assumiran els patrocinadors.
“Amb aquest cost, podem recuperar la inversió ràpidament”, assegura Rey. Segons el regidor, “només que cadascun dels 200.000 visitants es gasti un euro i mig ja es recuperen els diners”. Ara bé, l’Ajuntament farà cas dels càlculs que es realitzaven a Barcelona. És a dir, que sense comptar pernoctacions, els visitants es gastaran entre 5 i 9 euros, xifra que permet que els números s’enfilin fins al milió d’euros “de repercussió directa a la ciutat”.
Repercussió subjectiva
“Volem que Mataró sigui vista com una ciutat oberta, mediterrània i atrevida”, explica Rey, que confia “en la projecció de la ciutat cap al futur”. D’igual manera com passa amb la Festa Major de Les Santes o amb la Setmana Santa, patrimonis destacats de la ciutat, l’Ajuntament vol convertir la Festa al Cel en un “punt àlgid de la foguera que Mataró ha d’ensenyar arreu” aprofitant que es tracta “d’un acte de caràcter europeu i que tindrà un important ressò mediàtic”.
Festival històric
La Festa al Cel neix el 1992, després que durant uns anys es fessin exhibicions de diversos tipus. Va ser aleshores quan va passar a ser un Festival Aeri organitzat per l’Ajuntament de Barcelona i l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Tenia per objectiu potenciar les noves platges de la ciutat i el patrimoni de la capital, aprofitant l’embranzida que havien donat els Jocs Olímpics.
El festival se celebra anualment i es converteix en el més antic i important de tot l’estat espanyol. El 2006, Barcelona demostra la seva passió per l’aviació combinant en un mateix any dos esdeveniments aeronàutics de primer nivell, la Red Bull Air Race a l’Abril, i la Festa al Cel al setembre, amb un èxit de públic sense precedents.
El 2009, es repeteix el combinat. El 2011, la Festa al Cel celebra els seus vint anys i el 2013 deixa de celebrar-se per manca de consens entre l’Ajuntament de Barcelona i Foment.
