El llibre és cultura i relació

L’Associació Llibre Viu rep setmanalment de 2000 a 3000 llibres per intercanviar. Alguns d’ells marxen fins a Paraguai o Mèxic.

  • Marta Gómez / Fotos: Anna Aluart
  • Dijous, 15 Gener 2015 12:31

Especials 2014/2015, llibre viu 1

De qualsevol categoria o temàtica. A l’associació Llibre Viu pràcticament un hi pot trobar de tot, encara que sempre és millor no anar amb un títol al cap no fos que el de davant ja se l’hagi emportat. L’intercanvi precisament és el que fomenten, “per mantenir el llibre ben viu”, diuen. I tot i que sembla que el llibre ja hagi passat en segon terme a conseqüència de la digitalització, molts usuaris s’hi acosten. Potser també és perquè al Llibre Viu no només s’hi fa cultura sinó també comunicació. Coneguem-los una mica més.


Podem pensar que amb la digitalització els llibres es perden. Per a molts potser sí, per a d’altres però, han passat a ser un objecte més sentimental. Des de l’associació cultural Llibre Viu aposten per la recuperació de llibres en desús i sense valor comercial.  De fet, el que volen és donar una nova vida als llibres, facilitant-ne l’intercanvi gratuït entre tots aquells que ho vulguin. Aquest intercanvi, totalment condicionat al llibre, s’inicia des d’un local de Rocafonda el setembre de 2006. Tot i que ja s’havia estat preparant abans, va ser aquell any quan un grup d’onze persones aconsegueixen que l’Ajuntament els cedeixi un espai al costat d’un casal d’avis. A partir d’aquell moment, el que ja era l’associació Llibre Viu no ha parat de créixer.

“Cada any s’envien 800 caixes amb 30 mil llibres al Paraguai”

Intercanvi i relació

No podem parlar de Llibre Viu i els llibres que té i ofereix d’intercanvi sense sumar-ho a la relació i comunicació entre persones. “En lloc de parlar de llibres, hem de parlar de comunicació”, assegura l’expresident i cofundador de l’associació, Francesc Rogers.  “Segurament el llibre és el menys important d’aquesta associació, simplement és l’eina que ens permet comunicar”, diu la mateixa font observant el local ple de llibres. Rogers, conjuntament amb el president actual, Lluís Mas, creuen que amb l’espai aconsegueixen fer relació amb la gent que hi ve: “Parlem de llibres també, clar! Però també parlem de si tenen el gos malalt, han d’operar el nét...”, detalla Rogers. Precisament per això en diuen un espai d’intercanvi de llibres i alhora de comunicació.

Especials 2014/2015, llibre viu 2

Interculturalitat

Estar en un barri com el de Rocafonda, evidentment també els afecta. Des de Llibre Viu, diuen que els afecta positivament i confessen que, si estiguessin al centre, segurament perdrien la concepció que ha tingut sempre l’associació, la de mantenir un intercanvi de llibres per estendre la cultura i el mateix llibre a aquells que no hi tenen tant accés. “Molts alumnes de les escoles properes vénen a buscar-nos llibres de lectura que els hi han demanat”, explica Mas. “Som conscients que som en un barri humil”, afegeix.

Els llibres
Però d’on els arriben els llibres? Qui en pot portar a Llibre Viu? Qui no coneix encara aquesta associació pot no entendre que tothom qui vulgui pot anar a Llibre Viu, portar els llibres que cregui que ja no li són d’utilitat però que encara estiguin en bon estat i endur-se’n d’altres que cregui que poden ser interessants o que li poden agradar. Així de fàcil i senzill. I, de fet, d’aquesta manera és com l’associació Llibre Viu recull entre 2000 i 3000 llibres cada setmana. Cada un d’aquests llibres és revisat i categoritzat. Posteriorment es decideix quin destí ha de tenir cada llibre.

El destí

El destí dels milers de llibres que arriben a Llibre Viu pot arribar a ser molt divers. De fet, una de les claus perquè el local de l’associació encara no se’ls hagi fet massa petit és precisament això, el destí d’aquests llibres. Molts es queden al mateix local perquè qualsevol persona que el visiti se’l pugui endur. La categorització de l’exemplar també juga, però, un paper fonamental. I és que per exemple, un llibre històric de Mataró probablement no es quedarà a Llibre Viu, sinó que es portarà a la biblioteca municipal Antoni Comas perquè allà hi tenen tota una secció especialitzada de la ciutat. El mateix funcionament amb altres biblioteques municipals catalanes i, amb una relació molt més estreta, amb la gran Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC). “A institucions com aquesta [la BNC] els fem arribar gratuïtament llibres i exemplars que considerem de gran valor. D’aquesta manera van a parar a llocs que tindran una utilitat molt més concreta, per exemple a un arxiu”, explica Lluís Mas.

Altres destins dels llibres que arriben a Llibre Viu són a l’altra banda de l’Atlàntic. Per un costat a Paraguai, on cada any s’envien 800 caixes que inclouen 30.000 llibres. Tots aquests llibres, de totes les temàtiques i sempre en castellà, van directament a la Fundación San Sebastian de la ciutat d’Asunción. Són ells els qui ho reparteixen per les escoles, les  biblioteques i els centres que creuen que més els manca. Les caixes del proper enviament ja estan a punt.

I per l’altre costat i amb la intenció d’enviar entre 1.000 i 2.000 llibres cada dos o tres mesos ha nascut el 2014 una nova col·laboració entre el Llibre Viu i Mèxic. De fet, la col·laboració és amb el mexicà Josep Maria Murià que és fill d’exiliats catalans i professor de la Universitat de Guadalajara. Murià ha empès la creació d’una biblioteca de literatura catalana en aquesta universitat on treballa, que podria incloure centenars de milers de llibres en català. La demanda de literatura catalana ha fet a l’associació plantejar-se aquesta col·laboració amb la qual ja el passat mes de desembre van enviar-s’hi 1200 llibres.  

Especials 2014/2015, llibre viu 4

Cosa de voluntaris

Com en moltes altres iniciatives si no es tira endavant amb voluntaris, moltes coses no serien possibles. Segurament no perquè no es vulgui, sinó perquè no es pot. El Llibre Viu també funciona així. Totes les tasques de l’associació són gestionades per persones que més o menys periòdicament hi col·laboren sense ànim de lucre. Però tenir un local –encara que sigui de l’Ajuntament– i unes tasques de classificació, categorització, etc. també signifiquen unes despeses. Despeses com ara la neteja, l’assegurança, les etiquetes que categoritzen els llibres, les caixes de cartró que classifiquen els exemplars... Cal començar també per veure que Llibre Viu només pot obrir a les tardes perquè compaginar la feina amb el voluntariat no sempre és viable. “Si hem de tenir una persona fixa amb un sou, significa posar preu al llibre i això no ho volem”, puntualitza el president.

Tot i tenir una petita subvenció de l’Ajuntament de Mataró, el Llibre Viu ha hagut de tancar el 2014 amb números vermells i és per aquest motiu que han engegat la campanya “Fes-te soci”, perquè tothom qui ho vulgui pugui fer una aportació simbòlica anual. “Hem de pensar que el Llibre Viu l’han de mantenir els usuaris”, destaca Rogers. “Mentrestant anirem retallant d’allà on puguem i sinó...”, respon Mas mig pensatiu i sense acabar la frase. “Però el llibre sempre és viu i aquí, el llibre és cultura i relació”, conclou la conversa Francesc Rogers amb un somriure.

“Si hem de tenir una persona fixa amb un sou, significa posar preu al llibre i
això no ho volem”

Especials 2014/2015, llibre viu 3

Serveis del Llibre Viu:

- Acollida dels llibres

- Selecció, classificació i ordenació

- Intercanvi de llibres al local

- Catàleg de llibres online

- Sala de lectura

- Parades d’intercanvi

- Donació de lots de llibres a associacions
   i biblioteques

- Projectes de dinamització de lectura