Si hom recorre el Maresme des de Montgat fins a Palafolls, comprovarà que encara avui dia es conserven un munt de fortificacions medievals al llarg de tota la comarca. Des del segle X fins al segle XVI es van construir tot un seguit de castells i torres de vigilància per alertar i protegir els maresmencs dels perills que venien per terra i mar. Primer fou el temor a les ràtzies sarraïnes el que va fer aixecar els grans castells de la comarca com el de Burriac, Palafolls o Vilassar de Dalt durant els segles X i XI, però molts anys més tard, segles XV i XVI, les poblacions maresmenques van haver d’aixecar torres i muralles per protegir-se dels atacs marítims de pirates, corsaris i de la marina turca. És per això, que en aquest Tot Història intentarem fer una petita pinzellada dels castells medievals que encara avui podem visitar i ens poden transportar al Maresme medieval.
A la comarca del Maresme els primers castells els trobem documentats a partir del segle X, majoritàriament eren petites fortificacions de pedra amb una torre circular al mig. En aquest sentit trobem el Castell de Vilassar de Dalt que data del segle X, el Castell de Burriac, a Cabrera, del segle XI, el Castell de Santa Florentina de Canet, que és del segle XI, tot i que en aquesta època rebia el nom de la Domus de Canet, el Castell de Montpalau de Pineda del segle XI i el Castell de Palafolls del segle X. Segons sembla, també es va construir durant aquesta època el Castell de Mata, situat al turó d’Onofre Arnau al terme municipal de Mataró, del qual pràcticament no en queda res.
Encastellament
Tot aquest procés de fortificació del territori s’estava portant arreu d’Europa, però no a tot arreu era igual. Aquest procés és conegut pel nom d’encastellament en català, o pel nom en italià de “incastellamento”, mot que li va posar l’historiador francès Pierre Toubert. Aquest procés consistia a concentrar nuclis de població dispersa dins d’un recinte emmurallat, que en aquest cas eren castells. La majoria de vegades, aquesta concentració de població pagesa era forçada per la pressió del senyor feudal, que d’aquesta manera obtenia un control més exhaustiu dels seus subdits.
Però aquest procés no és ben bé així com es dóna a la comarca del Maresme, aquí els castells s’aixequen en llocs estratègics i elevats per tenir un control de les vies terrestres i marítimes, i el seu primer objectiu és alertar dels atacs dels àrabs que fins al segle XII no seran expulsats de Catalunya. Podem dir això perquè al voltant dels castells no sorgiran nous nuclis poblacionals, ara, el control dels senyors feudals sí que serà ferotge i els pagesos, tot i que no viuran dins muralles, seran sotmesos. Hem de dir que moltes vegades un mateix castell controlava diversos nuclis poblacionals.
Fins ara hem dit que els castells tenien dues funcions, una de caràcter militar de defensa el territori, una altra de política, per controlar la població, però encara en tenien dues més, una funció econòmica, ja que des del castell es controlava i es dirigia el treball pagès, i la darrera era que el castell feia de residència dels senyors. En un principi aquests castells eren bastant rudimentaris i tenien poques comoditats, però en els segles posteriors s’edificaran noves torres i s’ampliaran les cambres i l’espai residencial.
Castells innovadors
Avui en dia, si volem veure grans castells medievals, hem d’anar a França, Alemanya o Anglaterra, però hem de destacar que aquests primers castells que es van aixecar arreu de Catalunya eren molt més moderns dels que hi havia en aquells mateixos segles en aquests indrets que hem citat, on molts cops les torres i els castells encara eren de fusta.
I amb molt passat
Una altra de les peculiaritats d’aquestes primeres fortificacions medievals de la comarca és que molts tenien una vinculació amb el món romà i iber. Per exemple el Castell de Burriac s’aixeca a sobre de les restes del poblat ibèric de Cabrera que havia estat la capital dels laietans. A la base del Castell de Vilassar de Dalt hi trobem materials romans, el mateix passa al Castell de Santa Florentina de Canet que està ubicat on segles abans hi havia una gran vila romana, o per exemple la Torre dels Encantats d’Arenys de Mar, una torre de guaita de segle XIII, també està feta amb pedres de l’antic poblat ibèric.
Moros a la costa
Aquesta expressió que ens ha arribat fins a l’actualitat és la que devien cridar des de dalt de les torres de vigilància i de guaita quan s’acostaven embarcacions pirates al litoral maresmenc. I és que la comarca, durant els segles XV i XVI, viurà un altre “boom” constructiu. Totes les poblacions costaneres aixecaran torres de guaita per protegir-se dels atacs de pirates i corsaris, però també per controlar els camins i els boscos on actuaven els bandolers.
Durant aquests segles s’edificaran la Torre de Can Pujades de Teià, una torre circular defensa del segle XVI, la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar de 1551, la Torre de Can Maians de Vilassar de Dalt del segle XVI, la Torre de Can Tria de Mata a Mataró, una torre de defensa de planta quadrada d’estil renaixentista del segle XVI, Can Palauet o la Torre de La Viuda de Mataró del segle XVI, la Torre Verda de Caldes d’Estrac del 1549, la Torre de Can Ratés de Santa Susanna del 1584, o la Torre del Mar d’aquesta mateixa població que avui al seu interior acull l’estació de RENFE, la Torreta del Castell de Malgrat de finals del segle XIV, i moltes altres més que no nomenarem, però que animem a què coneguin vostès mateixos.
Però no només s’aixecaren torres, moltes masies i esglésies també es van fortificar per protegir-se d’atacs i robatoris, com és el cas de la Masia de Can Teixidor a El Masnou, del segle XVI, Can Fiveller a Teià (segle XV), Can Werboom a Premià de Dalt (segle XVI), la Torre del Ravalet de Vilassar de Dalt (segle XIV), la Masia de Can Vehils a Cabrils (segle XVI), la masia de Can Maiol de la Torre d’Arenys de Munt (segle XV, la torre de guaita adossada a l’església de Sant Jaume de Sant Pol (segle XIV), la torre del Mas Cànoves a Pineda (segle XVI), la Torre de Vallxirau a Santa Susanna (segle XVI) o la torre de l’església de Sant Genís de Palafolls (segle XVI).
Les muralles de Mataró
Els atacs marítims no eren fets puntuals, tal era la seva magnitud i violència que la ciutat de Mataró comença a construir les seves muralles l’any 1569. Es construeixen després del permís del monarca Felip II que volia fortificar tot el litoral català per evitar els atacs de pirates i de la marina turca.
Anys abans ja s’havia fortificat l’església de Santa Maria d’acord amb el projecte de l’arquitecte italià Benedetto de Ravena, que dotava la parròquia amb un gran mur i de troneres i ballesteres.
Reutilització posterior
Els segles van anar passant i els atacs pirates van anar cessant, però no així els conflictes bèl·lics, i molts segles després aquestes fortificacions medievals van tornar a tenir funcions militars durant la Guerra de successió (segle XVIII), la Guerra del Francès (segle XIX), i ja en el segle XX durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39).
Castell de Santa Florentina (segle XI) - Escenari televisiu
El Castell de Santa Florentina de Canet, a partir del dia 9 de setembre, acollirà el rodatge de la sèrie televisiva de fama mundial de Joc de Trons. El castell del segle XI, ara en mans d’un grup d’inversors rus, es convertirà en un dels esceneraris d’aquesta sèrie fantàstica ambientada en el món medieval, basada en la novel·la de George R.R. Martin. Aquesta fortificació, edificada durant el segle XI, i que posteriorment fou reformada per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, natural de Canet i un dels màxims exponents del modernisme català, no és el primer cop que agafa fama mundial.
L’any 1989 la prestigiosa revista “Architectural Digest” se’n fa ressò i la cataloga com una de les cases més belles del món i cita textualment: “sorprèn veure els seus murs tan antics amb un aspecte tan actual. A vegades es vol visitar per la seva antigor i a vegades pel seu modernisme, però un modernisme que respecta admirablement els cànons gòtics de la vella construcció, com ho demostren els mobles, les escultures, els tapissos, els quadres, la porcellana, el vidre i les armes que omplen les seves estances. El conjunt resulta harmoniós, solemne i, al mateix temps, sorprenentment viu”.
