Centenars de milers de persones han sortit i segueixen sortint de Síria. La crua guerra ha portat a l’extrem la supervivència d’aquestes persones que abandonen les seves cases per aventurar-se en una nova vida que, moltes d’elles, no saben on ni com començar. El món local català es declara solidari a l’acollida d’aquestes persones. A Mataró es treballa ràpidament amb el dispositiu d’acollida per saber els recursos, les necessitats i el nombre de persones acollides que pot absorbir la ciutat.
La guerra a Síria en els últims mesos ha omplert, i encapçalat moltes vegades, els diaris, telenotícies, els portals digitals i les xarxes socials. Una guerra dura i cruel per a molts civils que busquen sortir del seu país d’origen i dirigir-se a una zona segura on poder refer, moltes vegades partint de zero, la seva vida. L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats (ACNUR) ha xifrat la fugida de centenars de milers de persones. Moltes d’elles segueixen intentant-ho encara, altres caminen des de fa mesos a la recerca d’un nou país d’acollida i alguns, tot i les circumstàncies, han preferit resguardar-se a les seves cases a l’espera de la mort. És una de les crisis humanitàries més importants dels últims temps i, sense dubte, ha mobilitzat a tot Europa. Els diferents països treballen, alguns més ràpidament que altres i alguns amb més pressions que altres, per destinar i comptabilitzar el nombre de refugiats que poden absorbir. I el món local és un dels màxims responsables de tractar amb aquestes persones de primera mà en el moment que arribin al territori.
Mataró, ciutat d’acollida
En solidaritat a les persones que busquen asil, moltes ciutats i pobles s’han declarat “municipi d’acollida”. Mataró també ho ha fet amb una declaració institucional de suport aprovada en la Junta de Portaveus extraordinària que va tenir lloc el passat 18 de setembre. Els partits del PSC, CiU, ERC, VOLEMataró, C’s, PP, la CUP, ICV-EUiA i la regidora no adscrita van estar d’acord, mentre que PxC s’hi va oposar. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Mataró s’ha sumat a la iniciativa promoguda per la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i el Fons de Cooperació al Desenvolupament.
El text de la moció aprovada al consistori mataroní insta el Govern Espanyol a “augmentar de sis a 24 mesos el període d’acollida de les persones sol·licitants d’asil”. També insta el Govern de la Generalitat de Catalunya a “actualitzar la dotació pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya” a “donar suport als municipis acollidors” i a “elaborar o revisar/actualitzar els plans d’acollida municipals per a incorporar-hi l’asil”, entre altres. Aquesta moció es va aprovar en el passat Ple Municipal del mes d’octubre en el qual l’alcalde de Mataró, David Bote, va mencionar amb especial atenció un altre dels punts de la moció en què s’afirma que cal “treballar en la sensibilització de la població del municipi sobre la realitat de les persones refugiades i la dinamització de la xarxa local solidària”.
Des de la ciutat de Mataró, doncs, ja s’ha començat a treballar en l’organització d’un dispositiu per a la futura acollida de persones refugiades. És per aquest motiu que des de l’Ajuntament ja s’ha constituït una comissió tècnica de treball que aplega Serveis Socials, Educació, Salut Pública, Família, Promoció Econòmica, Atenció Ciutadana, Policia Local, Estudis i Planificació i la secció de Convivència. A més a més, s’està treballant amb moltes entitats de la ciutat com el Consell de Solidaritat, Cooperació i Convivència i el Col·legi d’Advocats de Mataró.
“En aquests moments ens trobem en la fase de formació”, explica en declaracions al Tot Mataró la regidora de Benestar Social, Convivència i Habitatge de l’Ajuntament de Mataró, Isabel Martínez. La formació a què es refereix la regidora és la que reben els tècnics i polítics: “és de coneixement de què es farà, com ho farem i la part tècnica d’un estudi de viabilitat”. Un estudi que s’està elaborant a través de la comissió tècnica de treball que ja han celebrat dues trobades. De fet, el que es vol concretar és exactament “quines necessitats tindrem per donar acollida a aquestes persones i de quins recursos disposem”, assegura la regidora.
Quantes persones pot acollir Mataró? De moment encara no se sap el nombre de persones que la ciutat de Mataró podrà acollir. “La xifra la tindrem a mitjans de novembre” assegura Martínez que continua: “l’haurem de saber sí o sí, perquè serà el moment en què poden començar a arribar les primeres persones refugiades”. La taula de treball ho determinarà, tot i que la regidora de Benestar Social, Convivència i Habitatge ja ha assegurat que sigui el nombre que sigui “volem poder acollir sense hipotecar-nos”. Amb això, Martínez remarca que el dispositiu d’acollida “no influirà en la necessitat dels mataronins”.
Ajuda local
La participació ciutadana, un cop més, serà clau en l’acollida d’aquestes persones. Des de l’Ajuntament demanen col·laboració a través de l’Oficina Virtual d’Atenció a la Ciutadania o al correu electrònic Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la. . Totes les persones que ho vulguin podran rebre informació o col·laborar d’alguna manera en el dispositiu d’acollida. Tot i que de moment només s’han posat en contacte persones que volen informar-se del servei, l’Ajuntament confia que seran moltes, finalment, les peticions per col·laborar en la causa.
De moment però, és important que tothom sigui conscient del que pot donar i ajudar. Ho diuen des de l’Ajuntament però s’hi sumen altres veus com la del sirià Zaín Al-Nelawi que fa més de 50 anys que viu a Mataró i que veu en la distància la guerra del seu país d’origen. “El més important és la formació de les persones que volen col·laborar”, creu Al-Nelawi que continua: “han de ser conscients que les persones que arriben tindran problemes d’idioma, diferents cultures i costums i que segurament ja fa mesos i mesos que caminen”. Amb això Al-Nelawi creu que cal fer xerrades explicatives i detallades de les possibles eventualitats que pot portar acollir refugiats en aquestes circumstàncies.
Associacions en peu de guerra
L’Andonis Rahmouni i l’Aurora Audenis van fundar l’any 1998 l’Associació pel Futur de l’Infant a Síria (AFIS). La família, que va viure a Mataró i des de fa poc ho fa a Barcelona, té arrels a Síria. Justament aquests vincles amb el país els permet tirar endavant l’Associació que en aquests moments es dedica a enviar dotacions econòmiques perquè les famílies que no han sortit del país puguin tenir recursos per sobreviure. Rahmouni assegura que la situació és molt complicada, que ells ho estan vivint molt de prop i que els qui ho pateixen més són els desplaçats dins del mateix país, més que els que ja han aconseguit sortir-ne: “dins del país hi ha moltíssima gent que ha perdut la casa i la feina, persones que han hagut de deixar-ho tot i no tenen ingressos. Ells no tenen cap ajuda i nosaltres no els podem fer arribar ni menjar ni roba perquè les fronteres no ho permeten”. Rahmouni explica que l’única cosa que poden fer és enviar diners a través del Líban, o altres països, perquè es reparteixin entre les famílies, “sense importar de quina ètnia o religió siguin” i amb especial prioritat les que tenen infants.
De moment l’Ajuntament de Mataró ja ha fet una aportació econòmica de 12.000 euros als refugiats en ruta. Ho ha fet a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i des del consistori es vol remarcar que aquests diners han sortit de la partida que ja, de forma habitual, es destinen a la cooperació o a emergències (normalment internacionals). Segons informa l’Ajuntament aquesta partida econòmica no s’ha esgotat tota per aquest any sinó que s’ha decidit guardar-ne una part per a qualsevol imprevist. L’acollida doncs, es farà efectiva d’aquí a unes setmanes quan els primers refugiats comencin a arribar a la ciutat de Mataró.
Testimonis mataronins
Els sirians d’arrel que viuen a Mataró en aquests moments es poden comptar amb els dits de les mans. El Tot Mataró ha pogut parlar amb en Zaín Al-Nelawi que fa més de 50 anys que és a la ciutat i que, davant la situació del seu país, pateix cada dia pels seus familiars i coneguts que encara té a Síria. En Zaín té dos nebots que han pogut sortir del país, un es troba a Holanda des de fa dos anys i ha aconseguit un pis, una prestació i l’escolarització dels seus fills. L’altra és a Alemanya a un camp de refugiats amb la incertesa de saber què se’n farà d’ella i la seva carrera d’infermera. I enmig d’una conversa informal amb en Zaín, rep una trucada: és del seu germà que segueix a Síria. La trucada no serveix de res, no es poden parlar tot i transmetre la trucada a través d’Internet. En Zaín explica que és habitual, que el govern no permet massa la comunicació i que hi ha una forta censura. “Si em truca puc saber que segueix viu” explica compungit en Zaín que assegura que el seu germà no ha volgut sortir del país.
