Tic-tac, tic-tac. L'onomatopeia tradicional del rellotge ja sona. De moment de fons, com un soroll remot però a poc a poc, a partir de la cruïlla entre maig i juny el pas del temps s'anirà fent més sonor. El motiu és clar. D'aquí a dos anys exactes els mataronins estan cridats a les urnes per escollir l'alcalde i els 26 regidors que l'acompanyaran, durant quatre anys més, al Saló de Sessions. Falten poc més de 700 dies perquè els col·legis electorals obrin, les urnes estiguin preparades i hi hagi una xifra indeterminada de butlletes per escollir. En quantes i sobretot en quines opcions seran sobre la taula de les meses el 26 de maig del 2019 hi ha el gran interrogant que, amb la meitat del mandat per endavant, més candent. Quins seran els i les alcaldables? És aviat, segurament, per a saber res amb certesa però els partits ja treballen. I com el rellotge antic que molesta per dormir, se sent: tic-tac, tic-tac.
Dos anys són molt però la perspectiva de les següents municipals sempre imposa, sempre és present a la política municipal. Especialment a Mataró on el 2015 els ciutadans van votar un consistori fragmentat o plural, que són dues maneres de definir una evidència estadística: més partits i menys poderosos en nombre que mai.
El mosaic colorista de l'arc parlamentari mataroní resultant de les últimes eleccions locals és de referència obligada i les diferents agrupacions i partits el tenen ben present a l'hora de traçar l'estratègia pre-electoral. Per a ser forts el 2019 jugaran un paper important dos factors. El primer, la capacitat o no d'alguns partits de l'esquerra de confluir i, per tant, disparar el pes del seu vot al saló de sessions. L'altre, que actua d'eix i de topall a la vegada és el mateix procés sobiranista i l'horitzó del referèndum previst per a aquest any. Molta incertesa immediata com per mullar-se ara, en alguns casos, pensant en el 2019.
David Bote repetirà
El partit amb el panorama més clar de tots és el que es va endur la corona del tortell fa dos anys. El PSC tornarà a presentar David Bote per seguir retenint una alcaldia que, fa dos anys, va ser un autèntic bàlsam fins i tot a nivell nacional. Aquella llista trencadora urgida als despatxos del Camí de la Geganta té un compromís majoritari amb l'horitzó dels dos mandats, o sigui que tant Bote com el seu equip més directe repetiran a les llistes. Un d'aquests regidors nous, Juan Carlos Jerez, és el Primer Secretari dels socialistes locals i assegura que "els membres de la candidatura formem un equip i mantenim el contacte, la majoria estem a l'executiva i ens vam comprometre per 8 anys amb el projecte que encapçala David Bote, no tenim altra hipòtesi de treball".
El PDECAT farà primàries
El partit majoritari del govern plantejarà capitalitzar l'obra de govern compartida amb el grup municipal de CiU, que ara com a partit es diu Pdecat i que en paraules del mateix Alfons Canela, cap de l'executiva local "viu en una situació complexa, en la qual estem al govern però volem fer base, créixer de les bases amunt i això a vegades pot ser contradictori". Canela i el seu equip són crítics amb algun aspecte de la governança local de la qual els seus són partícips, com és sabut. El segon semestre de l'any el partit convocarà primàries per a escollir el rostre que els liderarà i fins llavors, segons Canela "tenim moltes coses a lligar entre grup municipal, executiva i assemblea". El dirigent demòcrata admet que ser al govern "afavoreix i desgasta a la vegada" i assegura que "de moment no he fet cap pensament ni opció personal" per ser en llocs destacats de la llista.
ERC, la favorita?
Aquesta mateixa setmana hi havia reunió per a preparar l'operatiu de les municipals a Esquerra Republicana de Catalunya de Mataró. Anna Salicrú, presidenta de la secció local, admet que el partit sortirà a guanyar l'alcaldia. "El 2015 no hi va haver un triple empat a 5 regidors entre el PSC, CiU i nosaltres per 369 vots i això s'ha de corregir d'aquí a dos anys". El fet d'haver guanyat en altres eleccions i l'aparent "sorpasso" general sobre l'espai polític de l'antiga Convergència poden situar els republicans com a favorits el 2019. El calendari per definir candidat, que podria tornar a ser un Francesc Teixidó ben valorat, situa a finals d'aquest any la decisió en l'assemblea local. Una conferència política d'importància el 2018 i tot un 2019 d'activitat conformen el full de ruta dels republicans cap a l'alcaldia mataronina. Salicrú assegura que "seran els òrgans interns els que decidiran", extrem a què també se sotmet en primera persona el mateix Teixidó.
Continuïtat a Ciutadans
Seguint els resultats vigents, configurats al Saló de Sessions, apareix Ciutadans com el següent partit en importància. La formació taronja, encapçalada per l'efímer Xavier Caravaca, va irrompre amb força a l'Ajuntament i el seu líder Juan Carlos Ferrando es mostra convençut que "la bona feina que estem fent, com a executiva i grup municipal, tindrà continuïtat en el futur si el partit i l'agrupació així ho validen". Ferrando anticipa que "abans de pensar en les eleccions, cal acabar d'aprofitar i fer vàlida l'actual legislatura" en la qual el partit ha estat suport per al govern local. Respecte a si ell mateix es veu liderant la candidatura de Ciutadans el 2019, el regidor assegura que "seria pretensiós dir-ho ara, el que és important és el projecte i no el lloc de sortida, la composició de les llistes s'ha de debatre i el partit farà primàries, a mi m'agradaria que el nostre equip tingués continuïtat però no és rellevant si és amb mi al capdavant o no".
El PP decidirà el mateix 2019
Els aires de continuïtat són comuns a la dreta. Al Partit Popular, bo i que durant la campanya José Manuel López obria la porta a què fos la seva última legislatura com a electe, ara el President respon amb un "Déu proveirà" a la pregunta de si repetirà. El PP està en ple procés de renovació d'estructures i congressos territorials després dels quals iniciarà el debat que durà a aprovar, a inicis del 2019, la identitat del candidat". López deslliga el nom escollit de l'executiva i recorda que ell ha estat President amb tres alcaldables diferents.
Lora seguirà
A Plataforma per Catalunya tot apunta al fet que Mònica Lora, convertida en un dels baluards de la formació, concorrerà per tercer cop a les eleccions. Fins un any abans no s'escollirà candidat i la regidora assegura que "potser és massa precipitat per decidir-me, però tinc ganes de recollir els fruits del treball que hem fet i que fem cada dia". La regidora assegura que "segurament farem canvis a les llistes i portem novetats positives, així com un programa más profund i innovador. Estem en una nova fase i volem que és reflecteixi en tots els aspectes".
L'atzucac de les confluències
És a la secció esquerra de la política mataronina on hi ha hagut més remor i mar de fons pre-electoral. De fet el projecte d'una candidatura unitària dels partits més a l'esquerra és una aspiració quasi homèrica per a certs col·lectius de la ciutat. Els números quadrarien i una hipotètica llista conjunta dels espais polítics propers a la CUP, Podem i Catalunya en Comú –amb ICV i EUiA– seria una poció amb molts números per a ser hegemònica. Però com les combinacions de colors arriscades, no tothom ho veu o ho vol veure igual. Es va intentar una pulsió similar a corre-cuita fa dos anys i just després de les municipals es van activar els debats pertinents, amb una entitat pròpia –el FERM– fins i tot organitzant actes. A dos anys, però i amb el tic-tac a sobre una confluència de totes les esquerres té poques possibilitats de fructificar.
Morón apunta a anar sols
Volem o Podem, tant és. Fa dos anys va ser agrupació d'electors amb el primer nom i ara ja és un partit consolidat amb el segon. És la bossa de vots més identificable amb el projecte de Pablo Iglesias i la seva capdavantera, Montse Morón, estira del fil de la ruptura final entre Podem i els "comuns" a nivell català per assegurar que "tot apunta que anirem sols, a feina i lluita d’aquests dos anys, més els quatre d’abans ens avalen, l’experiència adquirida, projecte i un equip coneixedor del territori i molt enfortit. Això ens ha endurit la pell per a poder avançar sols, donant resposta als problemes de la ciutadania".
Morón té clar que l'objectiu serà guanyar i admet, respecte a uns potencials socis, la bona entesa no només amb la CUP sinó també amb ERC. No diu el mateix d'una Iniciativa amb qui els morats han partit peres: "Tot i que no tanquem portes, el diàleg no existeix i no ha estat fàcil" i en culpa "les jerarquies del partit" a qui culpa de tractat amb trànsfugues com Ana Maria Caballero i de no creure en la participació.
El subjecte Catalunya en Comú
Pilota doncs pels ecosocialistes. Miquel Canal, president local, visualitza 2019 com la primera vegada que Catalunya en Comú es presentarà a Mataró. Pel d'Iniciativa "veiem totalment factible una confluència, però dependrà de la seva voluntat d’integració en el subjecte polític que ara s'ha constituït". Es dona un any per consolidar l'espai i el programa, abans de pensar en les municipals i creu que la llista l'hauran d'integrar "persones capaces de governar". Ell es posarà al servei del projecte si li ho demanen. Resultat: si Podem no s'integra a nivell català al partit d'Ada Colau, encara menys hi haurà per aquí confluència a Mataró.
EUiA no tira la tovallola
Des d'Esquerra Unida i Alternativa encara creuen, però, en una possible confluència. Marc Navarro retreu que "presentar Catalunya en Comú seria un objectiu menor, volem que hi sigui Podem i també la CUP, dins de tots els actors hi ha persones que volen aconseguir aquests objectius però hi ha reticències personals per problemes del passat. Si seiem i ens plantegem Mataró, serem molts, però hem de deixar de posar el retrovisor i mirar cap al futur".
La CUP, primer el referèndum
En el ball de l'esquerra parteix amb dos regidors la CUP, que fa dos anys va remetre a un treball de base previ a una possible unió esquerrana a la ciutat. Juli Cuéllar admet que l'assemblea local ha abordat possibles aliances però remet tot debat i decisió al respecte a després del referèndum d'independència. "Ara la prioritat és guanyar la independència al referèndum, a partir del setembre ja abordarem de forma més clara les possibles confluències". El regidor admet que "dins de l’assemblea local hi ha disparitat d’opinions" i assegura que "la CUP no vetarà cap actor si es planteja una candidatura àmplia i de base".
