Sembla mentida que fa 20 anys el pàdel fos un esport considerat de certa elit que a casa nostra passava per poc més que per passatemps preferit del llavors President del govern espanyol José Maria Aznar. Dues dècades després ens trobem, amb implicació fefaent a la nostra comarca, amb una onada que supera en molt la definició de moda. El pàdel ha arribat per a quedar-se i, atenció al fet, ja és el segon esport més practicat segons les estadístiques, rere el futbol. ¿Com s'explica aquest boom, que fa que s'obrin noves pistes, es revitalitzin antics clubs de tenis i fins i tot hi hagi instal·lacions indoor per a jugar-hi?
La principal raó de l'èxit la pot explicar qualsevol practicant esporàdic com l'Agustí Juan, que fa un any no hi jugava i ara no baixa d'almenys una partida setmanal i que assegura que "és fàcil de jugar i aprendre, amb un parell de dies i una mica de ganes no el domines però ja pots jugar amb algú del mateix nivell, això el fa molt més assequible i divertit que alguna altra alternativa esportiva, perquè t'ho passes bé i vas aprenent de forma ràpida i això és el que fa que t'hi enganxis".
Jugar i seguir-lo
El fenomen pàdel arriba fins i tot a l'impacte mediàtic de les seves grans estrelles com l'argentí Fernando Belasteguín, considerat "el Messi del Pàdel" i que aquests dies és a Barcelona jugant la competició del World Padel Tour. Les instal·lacions del Polo s'ompliran en un rebot de l'interès mediàtic comú a altres esports que eixamplen la base dels seus practicants, com pot passar amb el ciclisme. Les xifres del pàdel a nivell estatal són, però, d'autèntic vertigen.
Es calcula que més de 3,5 milions de persones a nivell espanyol han jugat a pàdel i en aquest aspecte també ressalta el lideratge català. La federació es va constituir el 2004 amb 2.200 llicències i tretze anys després ha multiplicat per set aquestes xifres i dona servei a 240 clubs.
Aquestes són xifres macro que tenen repercussió micro a casa nostra. Gimnasos com el Paradise tenen gran sol·licitud de pistes i han hagut d'ampliar i condicionar les instal·lacions d'aquest espai. Tres quarts del mateix amb complexos preexistents a la moda com el mateix Eurofitness El Sorrall o el Centre Atlètic Laietània. La gent vol pàdel, juga a pàdel i a diferència d'altres esports sembla que no es cansarà de pàdel.
No tothom veu el pàdel amb bons ulls: els clus de tenis, esport germà, se'n ressenteixen: gimnasos, clubs i complexes esportius han hagut d'invertir en més pistes específiques.
• QÜESTIÓ DE TÈCNICA I FÍSICA
L’àrea de joc és un rectangle de 10 m d’ample per 20 m de llarg, tancat totalment. Aquest rectangle està dividit per la meitat mitjançant una xarxa. Als dos costats, paral·lela a la xarxa, i a una distància de 6,95 m, hi ha les línies de servei. L’àrea entre la xarxa i les línies de servei està dividida en la seva meitat per una línia perpendicular a aquestes, anomenada línia central de servei, que divideix aquesta àrea en dues zones iguals. La pilota és una esfera de goma amb una superfície exterior uniforme de color verd o groc.
Normes fàcils
Es juga amb una pala reglamentària. Per a fer el primer servei, el jugador que el faci ha de tenir els dos peus darrere de la línia de servei, entre la línia central i la paret lateral de la pista, ha de picar la bola per sota del maluc i el cop ha de ser de baix cap endavant o cap a dalt, mai es pot treure de dalt. S’ha de llançar la pilota per sobre de la xarxa cap al requadre situat a l’altre camp, en línia diagonal, fent que boti en aquest requadre o sobre una de les línies que el delimiten, i primer al rival que estigui situat a la seva esquerra. El jugador que resta ha d’esperar que la pilota boti dintre de la seva àrea de servei i colpejar-la abans del segon rebot. Les parelles poden canviar de camp quan la suma dels jocs sigui un número imparell.
El pàdel és un esport que requereix d’una gran tècnica i molt bon estat físic. Es juga en parelles i consta de tres elements materials fonamentals: la pilota, la pala i el camp de joc.
• RUBÉN RIVERA: UN DELS 50 MILLORS DEL MÓN
De la mateixa manera que tenim Albert Ramos, un dels 20 millors tenistes del món, al Maresme també comptem amb Rubén Rivera, consolidat com un dels millors jugadors de l'Estat. Rubén Rivera havia estat tenista i ara és un especialista en pàdel. Barceloní de naixement, s'ha consolidat al Masnou, on és el tercer millor català d'aquest l'esport.
La trajectòria de Rubén Rivera comença com la de molts practicants de pàdel: al tenis. Ell jugava al Masnou, on no va néixer però sí que resideix. Va jugar a tenis des dels 5 anys, amb bons resultats però a partir dels 12 el va començar a compaginar amb el pàdel, pel que s'acabaria decidint als 16.
En poc temps esdevindria un d'aquells rivals que ningú vol trobar-se amb una xarxa petita al mig i quatre parets que delimitin l'espai de joc.
Avui Rubén Rivera és un jugador top, havent arribat a ser top-45 del món. El rànquing és exigent i té en compte l'acumulació de resultats. És top-3 català.
Cada cop amb més gent pendent d'ell.
El 2009 va ser l'any de la seva eclosió, guanyant l'Europeu a Cascais i des de llavors s'ha consolidat. La seva parella acostuma a ser Gerard Company i la seva especialitat és jugar de drive. Fa 1,82 metres d'alçada i als seus 27 anys està en plena maduresa esportiva. El 2017, temporada que ara arriba a la seva etapa més intensa, no ha començar tan bé com les anteriors. Però segueix sent un jugador top. Made in Maresme.
Llegeix i descarrega't el PDF:
Especial Tot Padel i centres esportius (edició 1774)
DESCARREGA'T EL PDF
