L'aparició d'una tortuga babaua la matinada de dijous a divendres passat a la platja de Sant Simó per nidificar-hi i pondre els ous, es pot considerar, per mèrits propis, l'esdeveniment de l'any a Mataró. Els responsables d''El Xiringuitu' van ser testimonis de l'esdeveniment quan el rèptil, de grans dimensions, va aparèixer a la platja amb la lentitud pròpia de l'espècie i va escollir el tros de platja a escassos metres de la guingueta per fer-hi un niu i començar a fer la posta i durant tres hores. L'endemà el vídeo i les fotografies fetes pels testimonis d'excepció van córrer com la pólvora i les autoritats es van fer càrrec del fenomen. Els tècnics de Flora i Fauna van avaluar l'endemà el niu mataroní i qualificaven d'excepcional la posta. 173 ous!
El curiós del cas és que el propietari de la guingueta que va donar l'avís, tenia certa formació i coneixements sobre com calia procedir davant un fet d'aquestes característiques, el que fa augurar que la cria de tortugues podria evolucionar favorablement. Jordi Esteve va viatjar fa uns anys a Costa Rica per, justament, veure en directe la nidificació de les tortugues. "En veure-ho aquí estava molt il·lusionat i vaig poder guiar una mica sobre com actuar". La descoberta va passar pels volts de les dues de la matinada i després de trucar al 112 s'hi va personar la Policia Local de Mataró i els Agents Rurals: "Alguns la volien ajudar a tornar a l'aigua, però les tortugues no es poden tocar", explica. Tampoc se les pot molestar en el moment de la posta i no els va bé la llum directa, per la qual cosa es van apagar els llums de la guingueta i les fotografies calia fer-les sense flash.
L'endemà s'activaven els protocols i els tècnics avaluaven l'estat del niu. Dels 173 ous se n'enduien 40 a les incubadores del CRAM, en deixaven 130 enterrats i en trobaven 3 de trencats.
L'Ajuntament tancava la zona immediata i el niu ja forma part de l'escenografia i és punt d'interès pels que van i vénen de la Platja de Sant Simó. De cop i volta la tortuga Babaua, pròpia de l'altra punta del Mediterrani o de Florida esdevenia l'animal més comentat a Mataró.
Un fenomen cada cop més normal
Elena Abella és col·laboradora del projecte 'Caretta a la Vista' de la UVIC que és referent en la difusió de bones pràctiques perquè la gent conegui el fenomen, relativament nou, de les nidificacions de babaues a les costes catalanes. La biòloga ens explica que "cada cop veiem més fenòmens d'aquests que abans no eren comuns, sembla que hi ha algun factor natural que està portant aquests animals a tenir aquest instint".
Els tècnics han apreciat com exemplars provinents d'altres latituds estan escollint la costa catalana, on cada cop es repeteix més la seqüència mataronina: "és evident que hi ha dispersió de l'espècia i també que el canvi climàtic hi ajuda, ja que a aquests rèptils la temperatura els condiciona en absolutament tot i la seva maduresa sexual en depèn".
Abella qualifica d'"absolutament excepcional" la dimensió de la posta que la tortuga va fer a Sant Simó, ja que la mitjana al Mediterrani no supera els 100 ous. Respecte del futur dels 170 ous –130 al niu i 40 a la incubadora– prefereix anar amb peus de plom, ja que un índex regular d'èxit s'ubicaria en un cas d'entre el 20 i el 50 per cent de casos reeixits. "Al ser tants ous, vam apreciar que tenen un dèficit de calci però en tot cas encara és aviat i de fer no està ni comprovat que el niu sigui fèrtil".
Els tècnics han ubicat a prop del niu mataroní uns sensors de temperatura que permeten controlar l'evolució dels ous i preveure quan podria ser el naixement. Abella diu que "és aviat" però garanteix que hi haurà un seguiment tècnic i humà del mateix quan s'acostin els possibles naixements.
El perill són les aus
Si finalment les cries neixen, es donarà un moment delicat, ja que les petites tortugues són molt vulnerables en el camí de reton a l'aigua. Les aus carronyaires poden estar-ne fent el seguiment. Abella, però, té clar que "quan hi ha persones humanes les aus no poden actuar" motiu pel qual si el seguiment del niu fa pensar en l'èxit de la posta, s'articularan els protocols necessaris. Els preceptes d'aquests és recomanable de llegir a la web de Caretta a la Vista.
Una espècie en perill d'extinció
La tortuga careta o tortuga babaua (Caretta caretta) és una tortuga marina de l'ordre dels quelonis i de la família dels quelònids que viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània, on sempre havia estat molt abundant. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció; ha estat caçada durant segles per la seva carn i la seva closca i els seus ous han estat sostrets de les platges per ser venuts pel consum humà. Actualment, són molestades pel turisme no organitzat i per les urbanitzacions costaneres.
L'espècie és carnívora, s'alimenta de mol·luscs, crustacis, peixos, meduses i altres petits i mitjans animals marins, que masteguen amb les seves grans i poderoses mandíbules. Com altres tortugues marines, les femelles retornen a dipositar els seus ous a prop de la mateixa platja on havien desclòs. Al contrari d'altres tortugues de mar, la persecució del mascle i l'aparellament usualment no tenen lloc a prop de la platja d'anidament, fent-lo al llarg de les rutes de migració entre camins d'alimentació i d'aparellament. Per motius de reproducció pot formar concentracions de centenars d'individus. La maduresa sexual arriba cap als 10 anys, quan posseeix una longitud de 60 cm. L'aparellament es produeix usualment a la superfície, els mascles usen les seves dues arpes per aferrar-se al llom de les femelles. El període de reproducció és de maig a setembre.
FOTO
