El 2 de juliol del 1969 va ser un dia d’inauguracions. Al llarg d’aquesta jornada estival es van estrenar de manera oficial les tres primeres autopistes de Catalunya: la que enllaça la Diagonal amb Molins de Rei, la de Glòries a Montgat, i la continuació d’aquesta mateixa cap a Mataró. A més, la tercera, actualment coneguda com a C-32, va tenir el “privilegi” de ser la primera via de peatge de tot l’Estat. La notícia es va rebre amb orgull; la majoria de cròniques de l’època destacaven els avantatges que suposaria aquest sistema, la creació de riquesa que comportaria per al territori. Mig segle després, però, les coses es veuen de manera molt diferent. Per a molts, l’autopista del Maresme està més que amortitzada i no té cap sentit seguir pagant un impost que fa temps que hauria d’haver desaparegut.
El 50è aniversari de la C-32 coincideix amb l’any que comencen a vèncer les concessions de les autopistes catalanes. El tram de l’AP-7 entre Tarragona i Alacant és el primer que caducarà: el 31 de desembre del 2019. En aquest sentit, la proximitat de l’aixecament de barreres dona pas a moltes incògnites: els usuaris gaudiran per fi de la gratuïtat?, les administracions apostaran per allargar les concessions?, com es pagarà el manteniment d’aquestes vies? La resposta a aquestes preguntes encara es desconeix, però alguns dels agents implicats ja han mogut peça i han deixat clar quin és el seu parer.
L’aposta de la Generalitat
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha deixat entreveure en cadascuna de les seves declaracions i compareixences quin és el posicionament de la Generalitat de Catalunya sobre la matèria. Per al govern presidit per Quim Torra, la gratuïtat de les vies d’alta capacitat és “insostenible”. De fet, segons els seus càlculs, el cost de conservació de les autopistes catalanes és de 99,2 milions d’euros l’any, una xifra prou elevada perquè l’Administració hagi considerat una alternativa al peatge.
És en aquest punt quan entra en escena el sistema de vinyeta: el pagament d'una tarifa plana per l’ús de les vies que permetria generar els recursos amb els quals sufragar les despeses de manteniment i altres costos. Amb aquest model, el Govern es proposa recaptar també diners per a l’autofinançament i la millora de la xarxa de transport públic.
“Queda clar que han buscat una alternativa perquè, quan acabi la concessió, els ciutadans hàgim de seguir pagant”, afirma Antoni Esteban, portaveu de la plataforma Preservem el Maresme i un dels detractors d’aquest model també implantat en països com Àustria o Suïssa. Per a l’entrevistat, es tracta d’un “impost de circulació insolidari, especialment amb la nostra comarca”. A més a més, Esteban no s'acaba de refiar del tot de les bones intencions del Govern quant a voler revertir els beneficis en millores per a la ciutadania. “Durant més de 50 anys l'Administració ha consentit que Abertis [concessionària de la C-32] no hagués de pagar impostos com l'IBI o les taxes d'escombraries o de clavegueram, i ha permès pràctiques abusives com l'aplicació de clàusules compensatòries”, afegeix.
El debat està servit
Tot apunta que una Catalunya lliure de peatges no equivaldrà a autopistes gratuïtes per a tothom. La proposta amb menys possibilitats de prosperar és que l'Administració es faci càrrec de totes les despeses un cop s'aixequin les barreres. Recentment, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ja va anunciar que difícilment es podrà pagar el manteniment de les vies d'alta capacitat amb partides pressupostàries.
Per aquesta raó, a partir d'ara el gran repte és encertar el millor model. D'alternatives no en falten: el sistema de vinyeta, la reducció de tarifes i avantatges econòmics per a residents per sufragar el manteniment de les carreteres ("peatge tou"), el pagament per ús sense barreres i amb lectura de matrícula, o destinar els impostos que graven els vehicles a pagar les inversions necessàries a l'autopista.
Haurem d'esperar a principis del 2020 per saber quina proposta substituirà el model actual. Mentrestant, els preus segueixen pujant. A tall d'exemple, els peatges del Maresme es van encarir fins a un 3% el 2019. Així, actualment el tram de la C-32 de Mataró a Montgat pot costar de 0,35 cèntims a 1,42 euros, i el que va de Mataró a Palafolls té un preu de 2,35 euros. La pujada en aquesta última via és especialment colpidora, ja que el peatge en qüestió ja és un dels més cars de tot Catalunya.
A les portes d'un segon peatge
La coordinadora de Preservem el Maresme va impulsar la “Declaració del Maresme” ara fa quatre anys. Parlem d'un escrit que demanava, entre altres coses, l'eliminació del peatge de la C-32 i la seva conversió en via ràpida comarcal interurbana. La proposta va comptar amb l'aprovació de les forces polítiques presents a la comarca i de diversos representants de la societat civil.
En aquest sentit, el posicionament del Consell Comarcal del Maresme (CCM) no ha canviat. El seu president, Damià del Clot, així ho transmet: “Com a govern del CCM, partim de la premissa que la finalització de les concessions comporta que l'empresa ja ha rendibilitzat tota la inversió que havia fet i que, a més a més, ha obtingut un benefici”. Per al representant de l'ens, el contracte amb Abertis expira el 31 d'agost del 2021 i a partir d'aquest moment “l'autopista ha de ser gratuïta en tots els aspectes i per a tothom”.
"La finalització de les concessions comporta que l'empresa ja ha rendibilitzat tota la inversió que havia fet i que, a més a més, ha obtingut un benefici. És per això que la via ha de ser gratuïta." - Damià del Clot, president del CCM
Del Clot reconeix que, ara per ara, encara no saben quins són els plans de la Generalitat. Tanmateix, l'entrevistat explica que tant ERC com JuntsxCat, que recentment van assolir un acord per governar plegats al Consell fins al 2023, opinen que “la comarca ja fa massa anys que està gravada”. De fet, no estarien a favor de cap altre model de pagament per als usuaris maresmencs, ni tan sols del que va proposar Ada Colau fa poques setmanes.
I és que l'alcaldessa de Barcelona, i també presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), defensarà l'emplaçament d'un peatge a l'entrada de la capital catalana per frenar l'ús del vehicle privat a la ciutat. La mesura anticontaminació, que està en fase d'estudi i ha rebut el suport de col·lectius com Fridays for Future, s'activarà si al juliol del 2020 la zona de baixes emissions permanent no és suficient.
L'AMB estudia l'emplaçament d'un peatge a l'entrada de Barcelona com a mesura anticontaminació
Un altre ordre de prioritats
Per la seva banda, l'alcalde de Mataró afirma que, tot i que en els darrers anys hi ha hagut “un consens unànime al Maresme per eliminar el peatge de la C-32”, el que cal és “discutir el model de connectivitat del territori amb el seu entorn”. Segons David Bote, l'aixecament de barreres és una mesura més dins d'un paquet que també hauria d'incloure “la redefinició de la zona tarifària i del model de transport públic que volem per a l'àrea metropolitana i la segona corona”.
Quan li preguntem sobre el parer del govern municipal sobre el sistema de vinyeta que proposa la Generalitat, l'alcalde ho té clar: “No podem parlar de models sense tenir clar quin és l'objectiu que perseguim”. Amb tot, Bote també creu que l'autopista del Maresme està plenament amortitzada i que el govern del Consell Comarcal s'ha fet seu un posicionament que ja van acordar la majoria de partits en el seu moment. A més, opina que la mesura que ha posat sobre la taula Colau és “legítima, però alhora unilateral”. “Aquest peatge a l'entrada de Barcelona comportaria una càrrega extra per a molts treballadors que venen del Maresme
"No podem parlar de models alternatius al peatge sense tenir clar quin és l'objectiu que perseguim ni redefinir la zona tarifària i el model de transport públic que volem." - David Bote, alcalde de Mataró
