Com la majoria de projectes, la Setmana de Música Antiga de Mataró va néixer d'una il·lusió. El 1981, un Joan Vives molt jovenet, juntament amb dos músics més, va idear un festival fins aleshores inexistent a la ciutat: un cicle de concerts de música antiga concentrats en una setmana. Poc es podia imaginar, aleshores, que el que havia sembrat amb només 17 anys acabaria convertint-se en un referent cultural de la ciutat. El gran èxit de la cita musical és, en part, gràcies a l'aposta de la regidoria de Cultura per professionalitzar el festival, poc després de la seva creació.
Joan Vives (Mataró, 1964), flautista de bec, professor i divulgador musical, va començar a tocar música antiga amb dos companys de l'Escola de Música de la Sala Cabanyes, on estudiava. Va ser de camí a Barcelona per actuar en un concert quan va sorgir-li una idea que passaria de ser "la il·lusió típica d'un adolescent" a un reconegut festival com és la Setmana de Música Antiga de Mataró.
Amb un inici complicat per falta de pressupost, el cicle va comptar en les primeres edicions amb amics de Vives que tocaven música antiga. "La idea no era tant guanyar diners, encara que ja ens hauria agradat", explica Vives. Les dues primeres edicions van fer-se a l'església de l'escola de les Franceses a Mataró, espai cedit per la directora d'aleshores, sor Carmen Rullo.
L'any 1983 el festival no va celebrar-se, però en canvi va fer una passa de gegant perquè acabés convertint-se en el cicle que coneixem avui dia. “Vaig rebre una trucada de la regidora de Cultura de l'Ajuntament, que llavors era l'Anna Comas”, relata Vives. Amb la implicació de l'Ajuntament, la Setmana de Música Antiga de Mataró va professionalitzar-se i va créixer de la setmana fins a les tres actuals, però va mantenir el nom. “Una setmana que duri tres setmanes és molt mataroní. És singularitat de capgrossos”, diu fent broma. La tercera edició, ja amb el nou format, va fer-se el 1984.
Gairebé quatre dècades de música antiga
Que Cultura apostés pel festival va ser clau perquè aquest any se celebri ja la 37a edició de la Setmana de Música Antiga. "En època de bonança, vam arribar a portar músics importants, com el Paul Badura-Skoda (pianista), i amb la crisi, en lloc de tirar-ho tot per la finestra, vam decidir fer-la més modesta i vam apostar perquè hi participés gent de Mataró", exposa Vives. D'aquesta manera, el festival va passar a ser, a més d'un espectacle per apropar la música antiga a Mataró, un escenari per a la gent de la ciutat. "Hem cuidat molt que no fos un cicle d'esquena a la ciutat en cap sentit", apunta.
Més enllà de la música, el festival connecta també amb el nucli antic de la ciutat gràcies a escenaris tan emblemàtics com la capella dels Dolors, on es fan els concerts de cambra més importants. La joia del barroc que custodia al seu interior l'extraordinari conjunt pictòric sorgit del taller d'Antoni Viladomat i Manalt completa una experiència inclusiva en tots els sentits, la qual el mateix Vives defineix com “un viatge en el temps”. “Poques vegades tens l'oportunitat de poder fer confluir tota una experiència estètica en un mateix espai i moment”, afegeix.
Amb gairebé quatre dècades de recorregut, la Setmana de Música Antiga és un dels festivals dedicats a la música barroca més antics de Catalunya. I a Mataró, per darrere de Les Santes i la missa de les Santes, és el que més ha perdurat. Vives es fa càrrec que, amb tants anys, el festival podria haver-se fet més gran, però "si hagués crescut més, potser ja no es faria i s'hauria estavellat", assenyala. Un altre punt que destaca Vives és que es tracta d'un festival a l'abast de tothom, "no és elitista" (l'entrada té un cost de 9 euros) i "la gent se'l sent seu".
37a edició: El flabiol com a fil conductor
Coincidint amb la celebració dels 300 anys de primera referència escrita de flabiolaires a Mataró (al llibre de comptes de la Confraria de la Minerva, l’any 1719), la Setmana de la Música Antiga d'enguany oferirà un diàleg entre la música popular i la música culta a través del flabiol.
Quan Joan Vives va conèixer la història del flabiol a la ciutat, va començar a pensar com podia connectar la tradició barroca de l'instrument a Mataró amb la Setmana de Música Antiga. “Hem inventat una setmana que d'alguna manera expliqui el flabiol en els mataronins, però fora de l'àmbit habitual al qual ja estem acostumats", explica. Així, els cinc espectacles programats per a aquesta edició tindran com a element comú el flabiol.
L'espectacle que encetarà la Setmana de la Música Antiga aquest dissabte, 9 de novembre, anirà a càrrec de la flabiolaire Montse Soques i El Trio Barroc del Cafè (grup resident de la Setmana on hi ha Joan Vives). Els músics fusionaran en un mateix concert flabiol, flauta de bec i baix continu, tot interpretant sonates a trio del barroc i trencant així les fronteres entre música culta i popular, per “poder veure les possibilitats del flabiol més enllà de la música popular”. L'escenari serà la capella dels Dolors.
La següent cita musical serà la representació de l''Auca dels 300 anys de flabiol a Mataró', que acollirà el Col·legi d’Aparelladors Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona (Can Xammar, 2) el dimarts 12 de novembre. Es tracta d'un espectacle multidisciplinari amb ombres, titelles i actors que planteja un recorregut pels gèneres musicals antics transmesos pels flabiolaires de tradició oral, interpretats amb flabiols i tambors.
El divendres 15 de novembre serà el torn de l’Escola Municipal de Música de Mataró. El grup oferirà 'Fringe', un concert on s'interpretaran peces dels compositors Händel, Telemann, Bach i Vivaldi, entre d’altres. Serà a l’església de Sant Josep, on també es farà l'espectacle 'Nous minoès, ayrosas contradanças', el diumenge 17, del grup Xuriach, que explica, a través de música i dansa, el període de transició cultural, social i d’estètica que va marcar els flabiolaires i en general, la cultura festiva, musical i de ball del segle XVIII.
La Setmana de Música Antiga es clourà el diumenge 24 de novembre, de nou en el magnífic escenari de la capella dels Dolors. La flautista Montserrat Gascón i la fortepianista Marina Rodríguez proposen un viatge tímbric que va més enllà del so. "La gràcia d'aquest concert –explica Vives– és que la Marina toca un forte piano original de Clementi de principis del s. XIX, i la Montse toca una flauta travessera de vidre, original de la mateixa època, del mateix constructor, del qual sabem que Napoleó va regalar-ne un altre exemplar a un amic seu". La relació d'aquesta actuació amb el flabiol ve donada perquè "la flauta travessera, igual que la flauta de bec, són instruments bisellats, com el flabiol", detalla Vives.
Ja abans de començar l'edició d'aquest any, Vives manifesta que està molt content. "És una manera d'entrar en la cultura dels instruments bisellats des d'una perspectiva històrica molt ben complementada. Veurem si la gent també queda contenta amb els espectacles", conclou amb entusiasme.
Les entrades es poden adquirir a les oficines de Cultura, al web Entradesculturamataro.cat o a la taquilla des d’una hora abans de l’espectacle a un preu de 9 €. El concert de l’Escola Municipal de Música i l’Auca són gratuïts.
Joan Vives
• Músic:
Joan Vives va iniciar la seva formació a l’Escola de música de Mataró. Va estudiar flauta de bec al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, amb Romà Escales, i va rebre classes de flautistes com Kees Boeke, Marieke Miessen o Baldrick Deerenberg, entre altres. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i reconeixements, ha fet concerts per Europa i ha estat membre de grups com el Trio Unda Maris o actualment Els Ministrils, quartet de bec, Quartet Barroc de Sant Simó i el Trio Barroc del Cafè.
• Professor:
Des del 1993 és professor d'història de la música a l’ESCAC. També ha estat professor de flauta de bec a l'Escola de Música de Mataró (1993-2003) i al Curs internacional de música antiga de Raimat/Solsona (1996-2006).
• Divulgador musical:
A partir del 1987 comença a fer gran quantitat de xerrades, conferències, cursos i seminaris amb regularitat, principalment a Catalunya. També ha escrit articles per a diverses publicacions i està relacionat amb el món de la ràdio, a Ràdio Mataró i a Catalunya Música (de la Corporació de Mitjans Audiovisuals).
