Jordi Vizcaíno va aterrar a Mataró quan el Boet acabava de pujar de Primera Catalana a Copa Catalunya, ara fa dos anys. Aleshores, el tècnic sortia del Sant Adrià, club que havia portat a l'ascens a Lliga Femenina 1. La seva primera temporada al conjunt mataroní, Vizcaíno aconseguir el segon ascens consecutiu per al Boet, assolint la plaça per a la Lliga Femenina 2 i situant la ciutat en un àmbit estatal.
Aquesta és la segona temporada de l'equip a la categoria, i de moment només ha disputat un partit que va acabar amb victòria mataronina. Aprofitem per conversar amb el tècnic per fer un balanç del seu camí al club i perquè ens expliqui què s'espera del nou projecte d'enguany.
Què se sent en començar la lliga amb victòria?
Estem molt contents i ens dona molta confiança per seguir treballant amb un equip molt nou, molt jove i amb poca experiència. Però no ens relaxem ni molt menys, tot i que l'Almeria és un equip que jo crec que anirà a més.
Abans vau tenir la participació a Lliga Catalana, amb dues derrotes, però aleshores no portaveu gaire rodatge. Ara, després d'unes setmanes, l'equip està a to o encara queda?
Per a la Lliga Catalana, senzillament vam jugar. No vam perdre massa temps en preparar-ho. Tres setmanes després és veritat que estem millor en temes de construcció, sobretot ofensiu, tot i que aquesta setmana no vam anotar massa. Jo crec que ens queden ben bé cinc o sis setmanes, sobretot de minutatge de partit. Pel que fa als entrenaments sí que estem treballant molt bé, però ens falta jugar partits, conèixer-nos, connectar una mica entre nosaltres.
En els últims anys hi ha hagut bastant de moviment a les files taronges, i aquest any l'equip és pràcticament nou. Com ho porta això un entrenador?
Al final és qui decideix també una mica. Jo em vaig trobar l'equip a Copa Catalunya el primer any i vam fer una mica de reestructuració sense tocar massa, amb tres o quatre canvis. I amb el pas del club a Lliga Femenina 2 ja vam fer més canvis. Crec que aquest any ja és el que construïm tenint en compte un futur. Si l'any que ve tornem a canviar molta gent, voldrà dir que m'he equivocat, i aquí és on patirem una mica. Hem fitxat jugadores joves amb molt de talent, i necessitem tenir paciència perquè d'aquí a un parell d'anys veiem del que som capaços com a club.
Què en pots dir de les noves jugadores d'aquest any?
A Catalunya, per sort, tenim molt bona pedrera i per tant, no hem d'anar lluny a buscar certs perfils de jugadores. L'Alina sí que és un perfil més complicat perquè és un punt intermedi, combinat entre un 3 i un 4. Però per la resta hem buscat gent d'aquí a prop, i en el futur intentarem també buscar-la a casa, per això estem treballant el planter. Però aquesta temporada el que buscàvem eren jugadores que sortissin de preferent i que volguessin viure una experiència semiprofessional.
L'Alina ja ha deixat veure que segurament serà una peça important dins l'equip.
També hem de pensar que quan anem a buscar una jugadora fora, el que busquem és que sigui una mica determinant. Peça important serà, doncs, qualsevol jugadora que vingui de fora, i sobretot que tingui un perfil que s'avingui molt amb el que jo busco: que sigui solidària i col·lectiva. I amb l'Alina això ho teníem. Potser ens hem sorprès una miqueta del seu nivell d'anotació. Tampoc buscàvem una jugadora tan determinant en aquest sentit, però ens hem trobat que és una jugadora amb facilitat per encistellar i ella mateixa ha agafat el rol. Ens agrada molt i crec que totes dues parts estem molt contentes d'haver-nos trobat [riu].
L'any passat va ser el primer a la categoria i l'objectiu era mantenir-se. Aquest any ha canviat?
El primer any sempre tens molta il·lusió de situar el club i el municipi en una lliga estatal. Per nosaltres l'objectiu era mantenir-nos perquè pressupostàriament la Lliga Femenina 2 ha fet un pas endavant molt gran en els últims tres o quatre anys, i el club havia fet un esforç des de l'any de Copa Catalunya. Aquesta temporada jo crec que és una mica diferent. Potser l'objectiu no és tant mantenir-nos, que sí, però també és construir un equip competitiu per finals d'aquest any i també pel següent. És un camí de dos anys. No ens posem límits, però és veritat que pel que fa al pressupost estem per darrere de molts equips de la lliga. Bàsicament intentarem tenir a finals de la temporada 7 o 8 jugadores que l'any següent ja estiguin competint a un bon nivell, i aleshores potser ja ens comencem a plantejar coses importants.
És una lliga semiprofessional però molt exigent. Com ho porten les jugadores?
Només l'Alina juga d'una forma més professional i es dedica a entrenar al matí i a la tarda. També és veritat que ella necessita un temps perquè està acabant el projecte de final de carrera i també està estudiant castellà i ara començarà a català. Per tant, també té feina fora de l'àmbit del bàsquet. Però la resta són estudiants o treballadores, que el que fan és combinar-ho i sacrificar-se en moments per arribar a tot. Al final, el que t'il·lusiona és jugar a LF2, una lliga estatal, que també és un impàs per moltes jugadores, sobretot les joves, per tenir l'opció d'estar a LF1. Pel que fa al salari, no compensa ni molt menys.
Els altres equips estan com vosaltres?
Crec que a Catalunya el 100% està igual. Pot haver-hi alguna jugadora més que sigui professional dins del grup, però el normal és que siguin persones que estudien o que treballen i que combinen el bàsquet. Fora d'aquí crec que hi ha més clubs que tenen un 50-60% de jugadores professionals que només es dediquen al bàsquet. Això és un tema econòmic, com sempre.
I un hàndicap que heu d'afrontar, no?
Sí, segurament els equips que acaben pujant sí que ho fan per un tema pressupostari, però també hi ha hagut anys que han pujat a LF1 equips que són semiprofessionals, com vam fer amb Sant Adrià ara fa 3-4 anys.
Com valoreu el suport de la gent de Mataró envers l'equip?
A Boet, sempre que es munta qualsevol cosa surten nens i famílies de sota les pedres. Amb qualsevol cosa que fem, el pavelló està ple. Nosaltres aquest any hi hem jugat dos partits i el pavelló ha estat ple. A escala social tenim molt bona salut. Al final, representem el municipi arreu de l'estat. Això també fa que la població ens tingui en compte i nosaltres estem agraïts d'aquest suport.
Per últim, com valores l'equip d'aquest cap de setmana, l'UCAM de Múrcia?
Hem vist un partit seu, tenim una mica d'imatges, però en ser la segona jornada donem importància al que fem nosaltres i no pas al que fa l'altre club. El Múrcia va perdre d'1 contra València als últims segons de partit. És un equip competitiu que pot estar com nosaltres a mitja taula. Jugant de visitant el problema és sempre el desplaçament, però tot el que treguis fora de casa és molt important.
