En José M. Polo va arribar a la banqueta del Cirera a finals de gener. Des d'aleshores, l'equip ha fet un gran treball i ha aconseguit quedar subcampió. Ara, encaren la fase d'ascens a 2a Catalana contra Badia del Vallès, que es jugarà en anada i tornada, començant per aquest dissabte a les 18 h al camp del Centenari.
Com encareu l'eliminatòria?
Passarà el que menys errors faci. Després de tants anys entrenant, i jugant, és la primera vegada que faig una promoció. He estat campió i he pujat, però mai amb promoció. Per mi és divertit i il·lusionant. A més, hi haurà molt ambient, perquè ja no hi ha partits de lliga i la gent de la comarca i de Mataró s'acosta al partit. Des del club també s'ha cridat a la base del futbol. Espero que hi hagi gent. A més és un bon camp, el del Centenari.
I la notícia del camp?
Anavem jugant com a locals a Cerdanyola, però hi havia la festa de cloenda i altres partits el dissabte, i l'horari que ens donaven era molt tard, ben bé a les 20 h. Aleshores va sortir la possibilitat d'anar a Mataró. Jo volia un camp gran perquè ells juguen en un camp bastant petit. Cerdanyola era la primera opció però en ser impossible, al final vam poder anar a Mataró, un camp xulo.
El fet de jugar a un camp diferent us pot afectar?
Portem així moltes setmanes per les obres... de les 16 jornades disputades des que estic, només n'hem jugat 2 a casa. Cada setmana era com jugar a fora. I als entrenaments hem hagut d'anar a Dosrius, a Rocafonda... mai entrenàvem on jugàvem. Aquesta setmana ja hem pogut entrenar al Centenari i divendres [avui] anirem a la Llàntia. Però és un hàndicap que hem superat i ens ha anat bé.
Pel fet d'haver passat per tants camps, té encara més mèrit haver quedat segons?
És clar... A part, també anar a Dosrius dos cops per setmana a entrenar. No és que estigui molt lluny, però ja has d'agafar cotxe, la gent ve de treballar, alguns arribaven tard, altres que comptaven amb una despesa afegida... era una mica un trastorn. Però el fet d'anar guanyant feia que ho passéssim millor.
Què seria per a tu aconseguir l'ascens?
Seria molt emocionant. Haver ja aconseguit un ascens amb el Mataró, i en un moment delicat aleshores, i ara poder-ho fer aquí al Cirera després dels molts anys que fa que ho intenten i no han pogut, seria molt bonic. Seria molt emocionant i gratificant per l'esforç d'anar entrenar, d'estar pendent dels partits, d'anar a veure jugadors... Una recompensa bona.
Esteu motivats de cara a la promoció?
Sí, ahir [dimecres] estaven tots molt posats. Van venir tots a entrenar amb moltes ganes i il·lusió. Estan molt seriosos entrenant i amb molta intensitat. Estan tots desitjant que arribi i comenci ja. El grup que tinc s'ho ha deixat tot a cada partit.
Polo va passar a dirigir l'equip a l'inici de la segona volta, al segon partit exactament, jugant la jornada 19. En aquells moments, el Cirera anava 5è amb 33 punts, 7 de diferència respecte del Molinos, que se situava primer.
Com va anar el canvi d'entrenador?
L'entrenador que hi havia, l'Antonio, és molt amic meu de fa anys. A part, jo estic molt vinculat al Cirera perquè el meu fill hi ha jugat quatre anys de petit i jo hi vaig jugar dos anys i ara als veterans. El president em va trucar, em va dir que l'Antonio plegava perquè portaven tres partits que havien perdut i havien de canviar la dinàmica, i que el millor era canviar d'entrenador. Ell mateix li havia dit que em truqués a mi, per veure si jo me'n podia fer càrrec. Això va ser un dilluns, i em van comentar que començaria dimarts.
I vas llançar-t'hi
Sí, vaig acceptar perquè és un club al qual li tinc estima, on he viscut anys i conec a molta gent d'allà.
Tu en aquell moment no entrenaves, no?
No, feia dues temporades i mitja que ja no entrenava, des de després d'estar al CE Mataró.
Vas deixar d'entrenar per algun motiu en concret?
Bé, al Mataró era ja el tercer any que entrenada i a més vam baixar de 1a, on havíem pujat l'any anterior. Tot i que ja havia renovat a l'abril, vaig notar que havia acabat un cicle i que els jugadors rendirien més si arribava un nou entrenador. Necessitaven un canvi ells i jo també. Em vaig esgotar una mica i vaig decidir no continuar. I després no va sortir gran cosa del que jo buscava: a prop de casa, tranquil, un club que conegués...
I al final va arribar.
Sí, i ja et dic, no va ser per fer un favor ni res similar. Jo volia entrenar, tenia ganes i va resultar que era un equip que ja coneixia. Em va il·lusionar que em truquessin.
Us vau marcar algun objectiu concret?
L'objectiu me'l van marcar. El Cirera tenia molt clar que aquest any volia pujar. I si no és aquest any, doncs el següent, però volen pujar a segona que és la categoria que creuen que els pertoca. Jo els vaig dir que ho intentaríem i de mica en mica hem aconseguit almenys arribar a la promoció.
Que ja és un gran pas.
Sí, i si et fixes, de 16 partits n'hem guanyat 12, n'hem perdut només un, amb la Llàntia que ha fet una segona volta espectacular, i n'hem empatat 3. Per tant, no ha sigut casualitat, sinó que hi ha un treball darrere per poder aconseguir-ho.
Canviant de tema, com veus el paradigma del futbol a Mataró, amb tants equips?
Jo sóc partidari de buscar la unió. Quan jo vaig jugar vam fer la selecció de Mataró, per unir tots els clubs. El primer any va anar molt bé i vam pujar, però després ja es va començar a baixar i l'any següent va ser un fracàs. Sempre hi ha hagut molta rivalitat entre tots els clubs de Mataró, i jo crec que haurien de treballar per tenir un club de la ciutat de sigui fort, que tingui unes bones categories i una bona estructura. Així tots es beneficiarien. Però és molt difícil canviar tot això, i molta gent no ho veu així perquè és més de barri o de club. A partir d'aquí, ja són els dirigents els que haurien de parlar.
Aquest dissabte a les 11 h al camp municipal del Centenari, tindrà lloc un gran partit de veterans. Es tracta d'un triangular on jugaran veterans del Cirera, on hi haurà Polo, veterans de la selecció de Mataró i veterans de l'Espanyol. Els fons recaptats durant l'activitat aniran destinats a l'AFAM (Associació Familiars Alzheimer Maresme).
