Cada cop sembla que jugueu millor i obteniu millors resultats, com valores la temporada fins al moment?
La valoració és molt bona. Som un equip que acaba de pujar, a més a més, amb moltes jugadores noves, que sempre ho fa més difícil, però ens està anant força bé. Sincerament, esperàvem una temporada una mica més dura, i estem aconseguint resultats que no pensàvem. Per tant, molt satisfeta.
A nivell individual, sembla que les coses estan anant molt bé també. Cada cop et trobes més còmode?
Cada vegada em trobo més bé, sí. Aquest any hi havia noves incorporacions, i ens havíem d’acoblar entre nosaltres. També al sistema de joc, i amb una nova entrenadora i la veritat és que ara em trobo molt a gust, amb les companyes i l’equip. Sentir-te a gust és bàsic per rendir bé, i ara estic en aquesta situació i intentant ajudar a les companyes, també.
Aquesta temporada també heu canviat d’entrenador, com ho heu notat? Hi ha diferències entre un entrenador home i una dona?
A nivell de les jugadores potser és indiferent que sigui un home que una dona. Segurament, per a l’entrenador sí que canvia més. En Jordi Fernández, per exemple, la temporada passada era la primera que entrenava un equip femení, i segur que t’hi has d’adaptar. En aquest sentit, i respecte la Rosi aquesta temporada, són personalitats diferents. En Jordi és més analític a nivell de partits, més tàctic i més tècnic. La Rosi, en canvi, és més d’actituds, més personalitat, més d’entrega. De cadascú destacaria aquests aspectes diferents.
Anteriorment havies jugat a Divisió d’Honor quatre temporades, com ho vas viure?
És tota una experiència jugar a Divisió d’honor. És difícil adaptar-s’hi i la exigència és molt elevada, però tota aquesta dificultat et fa millorar com a jugadora. També et permet adquirir més experiència en el joc, augmentar coneixements i virtuts que, en altres categories, potser no ho necessitaves tant.
Per quin motiu decideixes deixar la Divisió d’Honor i com és que vas recaure a Mataró sent de Sant Quirze, que també té equip en aquesta categoria?
Portava quatre anys a Divisió d’Honor, que han estat durs. Vaig jugar als primers equips catalans que van arribar a la categoria i lluitaven per la permanència. Aquesta continua lluita és un aspecte psicològicament dur. A més a més, jo també era de les joves de l’equip i també has de lluitar per guanyar-te la confiança i fer-te un lloc. És un altre aspecte que també desgasta molt. I vaig arribar a un punt que necessitava un descans, sobretot psicològic En aquest sentit, vaig decidir anar a una categoria inferior per anar recuperant confiança. Pel que fa a escollir el Mataró, doncs al jugar a Granollers, tenia la feina a Granollers, també a nivell personal, on tenia una persona important a Mataró. I llavors, òbviament el projecte, on el del Mataró era interessant i em va fer decidir a venir cap aquí.
Quins objectius us marqueu per aquesta temporada?
L’objectiu, sent realistes, no serà estar a dalt. Encara ens queda molt camí per recórrer per poder pensar en la part alta, que tot just hem pujat aquesta temporada. El que hem d’intentar és guanyar els partits amb els rivals que tenim més o menys empatats a la classificació. O contra qui vam perdre a la primera volta, com Lleida i Sant Quirze. Si parlem de classificació, mantenir-nos a la taula. Després, a nivell de les pròximes temporades, doncs ja s’anirà veient.