Com valores la temporada, fins al moment?
Al principi vam patir moltes lesions, amb jugadors que ja venien tocats de la temporada anterior, i això es notava en el joc, on érem més irregulars i costava aconseguir bons resultats. Amb els jugadors recuperats, va anar arribant el bon joc, i la veritat és que estem millor del que ens pensàvem. A més a més, incorporacions com la d’en Quico (Sola), han aportat experiència a l’equip, i s’està notant molt.
Per rematar-ho, vau guanyar el BM La Roca després de 10 partits de no fer-ho. Ho vau viure de manera especial?
Jugar contra la Roca sempre agrada molt, des de categories inferiors ja es viu molt intensament i hi ha molta rivalitat, per tant sí, l’equip ho va viure amb il·lusió, ja des dels entrenaments de la setmana anterior, preparant el partit hi havia ganes. Per rematar-ho, hi havia aquesta ratxa de partits tan llarga sense poder batre’ls, així que l’alegria va ser doble.
Has tornat a jugar i aquí a Mataró aquesta temporada, què t’ha portat a prendre aquesta decisió?
Per motius personals, havia d’acabar els meus estudis i era molt difícil compaginar-ho amb l’handbol. Vaig haver de prioritzar i vaig deixar l’handbol. Ara, que ja sóc professor, el club m’ho va proposar i, un dia, anant a comprar el pa, vaig coincidir amb en Quico, i em va acabar de convèncer de tornar. Sempre m’ha apassionat l’handbol, així que mai havia descartat completament tornar-hi.
Sembla que les lesions sempre t’han anat acompanyant...
Després de 4 anys aturat, és normal anar patint sobrecàrregues, a més a més, tinc 34 anys i m’ho he d’anar agafant amb calma, per recuperar el to, que requereix el seu temps. Però vaja, al País Basc, quan vaig jugar a l'Asobal, no vaig patir moltes lesions, va ser al tornar aquí, compaginant amb estudis, que no em podia dedicar de la mateixa manera i vaig anar arrossegant lesions. Ara el que toca és pensar a cuidar-me i anar agafant el ritme.
Ets l’únic jugador mataroní en actiu que ha arribat a jugar a l’Asobal. Com recordes aquella etapa?
Des de petit sempre m’ha agradat molt l’handbol i vaig haver de treballar molt per arribar a l’Asobal. Aconseguir-ho va ser un gran somni, i ho vaig gaudir durant 5 anys. Després, al veure que la sensació minvava, que era més difícil compaginar-ho amb els estudis, doncs ho vaig acabar deixant. Aquí, ara que he tornat a aquest nivell més amateur, sóc molt feliç.
Quin objectiu us marqueu pel que resta de temporada?
La veritat és que la frase del partit a partit ens va molt bé. Al principi no ens imaginàvem que podíem estar tan bé, però veient com de bé està anant, intentarem seguir partit a partit per intentar acabar el més a dalt possible. És evident que no podem pensar en la zona alta, encara, però sí que intentar guanyar tots aquells equips que ens van superar a la primera volta, tot i que ara ve una part molt dura del calendari. A veure quins resultats serem capaços d’obtenir...
