El Joventut Synergie s’ha enganxat a una bona ratxa de victòries. En els últims 6 partits, n’ha guanyat 5 (i el que ha perdut ha sigut contra les líders). Fem una mirada a l’handbol femení de la ciutat amb la Maria Murillo, qui la jornada passada va entrar fins a 10 gols. Murillo va arribar fa tres anys a la ciutat, procedent del Granollers. En aquest esport, però, va iniciar-se al Cerdanyola, a Infantil (tot i que per edat li tocava una categoria anterior).
En les últimes setmanes l’equip ha agafat molt bona dinàmica. Com se sent el vestuari?
Vam començar una mica fluixes i vam perdre partits que estaven guanyats. Però a poc a poc vam anar agafant una bona dinàmica i hem estat guanyant fins ara. És veritat que actualment hem tingut baixes com les de la Sandra Fargas i la Sara Muniesa, que han deixat l’equip. La part bona és que no ens hem rendit sinó al contrari, hem dit: ‘tot i ser poques, ho hem de donar tot’. Jo crec que el que ha fet que tinguem aquests bons resultats ha estat sobretot la nostra actitud, ser un equip, i també la feina del Jordi, el nostre entrenador, que ha sabut com portar-nos.
Com ha estat la marxa d’aquestes dues jugadores?
És un tema personal. Jo crec que les dues han arribat a un punt en què personalment no estaven bé i han pensat en elles mateixes. I per una part m’alegro que hagin estat egoistes perquè hi ha vegades en què hem de pensar en el millor per un mateix. Som amigues i hem estat anys juntes, així que ho hem respectat perfectament.
I es preveuen incorporacions?
De moment, fem amb el que tenim. Ara pugen juvenils, cosa que abans no feien. Al final és també un punt a favor, ja que elles ens ajuden i també, de cara a un futur, els pot servir a elles per millorar i poder incorporar-se millor al Plata.
Personalment, com et trobes amb el teu rendiment? En l’últim partit van ser 10 els gols marcats, i en la general ets la quarta amb més anotadora amb 76 dianes.
Aquest any em sento molt bé, la veritat. Personalment, sento que he fet un pas endavant. Crec que això també ha estat gràcies al Jordi, perquè em va posar de capitana juntament amb la Clara Poo i l'Ona Muñoz, i això ha fet que jo personalment tingués com a repte agafar més responsabilitat dins el grup. A part, també ajuda que, com que m’encanta l’handbol i poder millorar, provar coses noves... Em sento molt bé i espero que segueixi així.
Quin objectiu us heu plantejat per a aquesta temporada? L’edició anterior vau acabar amb una bona cinquena posició.
Tenim un objectiu segur que és no baixar. Però no tenim una fita de quedar en una posició concreta. El que volem és guanyar, guanyar i guanyar. Si estem entre les quatre primeres, perfecte, i si estem per sota, haurem de treballar molt més.
Aquest dissabte visiteu un rival directe. Quin partit esperes?
És un partit molt difícil en terres alacantines. L’Elda, és un equip amb molta història al darrere, juga molt bé en equip, també tenen jugadores molt bones individualment, una bona la portera... Penso que serà un partit lluitat fins al final. Som poquetes, però crec que serà un partit rendit. Nosaltres ho donarem tot, lluitarem i si ens emportem els dos punts, genial. Si no, tocarà pensar ja en el següent.
Venint de les categories inferiors del Granollers, tens expectatives de tornar-hi algun dia? T’has plantejat l’handbol de manera professional?
Jo sóc molt d’anar amb el que em porti el vent. I tant que m’encantaria tornar i estar a Divisió d’honor, inclús a un altre equip de la categoria. Però no sé el que em passarà en el futur. L’handbol professional sí que me l’he plantejat, però no ho veig gaire clar. Si miro a amigues meves, com per exemple l’Eli Cesario, ella ha estat a la selecció espanyola des de juvenil, des que és sènior que està a la Divisió d’honor... I jo no tinc aquesta trajectòria. Per això, em costa veure que podria arribar a professional, però és veritat que encara són jove, tinc 20 anys, i mai se sap que pot venir en un futur. Per mi ara mateix el treball i els estudis són més importants. Estic fent un grau superior en màrqueting i publicitat i l’any que ve tinc pensat anar a la universitat.
Com és compartir equip amb la teva germana?
Sempre hem compartit l’handbol però mai havíem jugat juntes fins fa un any. Al principi és una mica estrany, perquè ets la seva germana gran, has de ser un exemple i això et talla una mica. Però al final, també és una amiga. I estic molt bé, em dona molt bones sensacions. Jo em sento molt orgullosa de jugar al costat de la meva germana i poder ajudar-nos.
