Parlem amb en Jordi Bartrés, el capità del Mis Ibèrica Mataró, després d'anunciar la seva retirada després d'11 temporades al primer equip i 24 al club. Tota una vida.
Quina valoració fas de la temporada?
Quan vam començar la temporada l’objectiu no era l’ascens, però sí que era estar competint cada partit. I així ho hem fet. Després ha resultat que gairebé totes les jornades hem estat a dalt i en posicions d’ascens. Al final ho vam tenir a punt, però a dues jornades del final, quan depeníem de nosaltres mateixos, vam perdre la possibilitat d’aconseguir-ho.
A nivell global, també hem arribat a la final de la Copa de la Princesa. A nivell personal, no puc estar content, perquè hem tingut l’ascens molt a prop i no l'hem pogut aconseguir, i com a equip i grup, segurament hem estat irregulars, fent una bona temporada que no s’ha acabat com esperàvem.
Personalment, com t’has trobat?
M’he trobat bé, agafant un rol menys golejador que en tem-porades anteriors, però havent d’aportar més en la construcció. Pràcticament jugant 50 minuts cada partit. A final de temporada, en els moments més decisius, una lesió a l’espatlla va evitar que pogués jugar i ajudar l’equip a intentar aconseguir l’ascens i m’ha sabut molt de greu no poder ser- hi. Al final, quedaven tres partits, i jugàvem a casa amb el Vilanova on depeníem de nosaltres. Vaig intentar forçar, sense entrenar durant la setmana per intentar ajudar als partits, tot i que els metges em deien que no jugués, però només vaig poder jugar 5 minuts.
Perquè has pres la decisió de retirar-te?
No és una qüestió física, podria continuar uns quants anys més. A nivell mental però, són molts anys jugant a hoquei i ja desgasta cada cop més. A més a més, és un esport amateur i no professional, amb tot el que això comporta. També tinc feina i família, i al final buscava uns altres objectius a la vida que l’hoquei evitava pogués desenvolupar. Perquè si prenia el compromís de jugar és per mantenir-lo al 100% i donar-ho tot, perquè jo no ho entenc d’una altra manera.
Amb quins moments et
quedés de tots els teus anys
al CH Mataró?
El moment d’aconseguir la Copa de la CERS i, a més a més, sent el capità. L’explosió d’alegria i aixecar el títol. I també al principi d’estar al primer equip, quan vam aconseguir l’as- cens a OK Lliga, perquè era un gran equip, i el grup humà que havíem format era molt bo quan jo encara era molt jove i tot just començava.
I de la teva etapa fora?
A Vilanova vaig viure molt bons moments, com el gol d’or a la se- mifinal de la copa del Rei contra el Liceo, que ens va valdre el pas a la final, tot i que després vam perdre contra el Vic. En negatiu també hi ha la final de la Copa de la CERS a Vilanova amb l’equip i tota la seva gent. Amb 3000 persones a les grades animant, però vam jugar la final contra el Benfica que era un equip més per ser a la final de la Copa d’Europa que no pas a la de la CERS.
Canviaries alguna cosa?
Al contrari. Tot i que sempre se’m comentava que com és que no ho havia fet, a Mataró vaig tenir la sort d’estar a l’època de forma- ció quan hi havia l’Ivan Sanz de coordinador. El Barça em va anar molts anys darrere i sempre vaig dir que no, perquè el Mataró tenia molt bon equip. Crec que vaig en- certar tenint en compte totes les oportunitats i els minuts que vaig tenir ja amb el primer equip del club. I que segurament, al Barça, mai hauria gaudit d’aquestes opor- tunitats i minuts.
I alguns aspectes que t’hagin deixat un mal regust de boca?
L’any de la CERS vam tenir una lli- ga molt complicada i vam acabar baixant, amb problemes econòmics que van acabar tacant una tem- porada que havia estat històrica. I ara també, al retirar-me i no ha- ver pogut deixar l’equip a OK Lliga, que hagués estat un final rodó a la trajectòria al club.
Del facebook del Club Hoquei Mataró:
En Jordi Bartrès ha estat un jugador creat a la base del club, campió d'Espanya aleví, i pretès en diferents ocasions per tot un Barça, i tot i això ell va decidir continuar al CH Mataró fins arribar a ser el capità que va aixecar la Copa de la CERS.
Amb el descens de categoria del CH Mataró aquell mateix any, va decidir marxar a Vilanova i Vic. Però finalment uns anys després va tornar al CH Mataró i oferint-nos els anys finals de la seva gran trajectòria esportiva com a jugador.
Gràcies Jordi per haver aportat el teu talent i els teus valors a aquest club. Des d'aquí un gran homenatge i reconeixements a tota la teva trajectòria com a jugador i persona. Ara que penges els patins, desitjar-te molta sort en aquesta nova etapa.