És la segona temporada que l’Albert Larrea està al capdavant del primer equip del CH Mataró, però la seva història amb el club ve de lluny. Hi va arribar fa 33 anys com a jugador i fins ara, que en té 40, hi ha estat vinculat d’una manera o una altra: jugador, entrenador de diferents equips de la base, entrenador del primer equip femení i també del masculí, coordinador de l’escola i del club...
Amb el primer equip, l’any passat va quedar-se a les portes d’un ascens. Aquesta temporada, tot i les dues ensopegades inicials ha tornat a agafar una bona dinàmica, però la temporada és llarga i pot passar de tot. Tanmateix, per al tècnic assegura que el més important és que l’equip s’ho passi bé. Només d’aquesta manera arribaran els bons resultats i, potser, inclús l’ascens.
En l'últim partit contra el Liceo B l'equip va fer un molt bon paper. Com el valores?
Crec que els jugadors van estar esplèndids, sobretot en defensa. Van saber contrarestar cadascun dels atacs que ens intentaven fer i van ser capaços de fer que no ens arribessin a porteria en cap moment. I si ho feien, era molt forçat i aleshores apareixia en Sergi, el nostre porter, que ho acabava de resoldre. Aquesta va ser una mica la clau del partit.
I així fins als 12 gols.
Ells, per precipitació o desconfiança, van començar a prendre males decisions a l'hora d'atacar-nos i nosaltres vam poder anar ampliant el marcador a base de bones transicions. De fet, el seu porter tampoc va tenir el seu millor dia. Nosaltres vam tenir ocasions molt clares de cara a porteria i també estàvem molt encertats. A més, cal destacar que tot i el resultat a favor, vam continuar treballant i contribuint en el joc. Ja fa setmanes que els dic que estem sent molt generosos en l'esforç, i això s'ha de destacar. També vam tenir la fortuna que van jugar tots els integrants de l'equip i tots els jugadors de pista van poder marcar com a mínim un gol i això sempre és una alegria pel grup. La tornada va ser molt feliç per tothom.
L’última jornada, els mataronins van escombrar el galleg Liceo B amb un contundent 1-12.
Vau començar la temporada amb dues derrotes però us n’heu refet i ara porteu una bona ratxa de 5 victòries seguides. Com es troba l'equip?
Penso que les tres primeres setmanes de pretemporada ens va costar ser-hi. Tot i que hi havia una càrrega física important, sobretot no hi érem mentalment. Aleshores ens vam asseure, vam parlar, ens vam explicar les coses els uns als altres i ens vam proposar tornar a treballar no només físicament sinó també mentalment. Crec que a l'inici de lliga ens faltaven aquestes tres setmanes que després hem completat a mesura que hem anat tenint bons resultats i bones sensacions en els entrenaments. I també ens va fer molt mal la temporada passada. Potser ens pensàvem que tornant a competir tornaríem a tenir les bones sensacions de l'inici de la temporada passada, i la gent al club estava molt refiada que seria més fàcil, però l'esport et demostra una vegada més que si no hi ets un dia, passa factura. I això és el que ens va passar realment.
L’objectiu que et marques per la temporada és l’ascens?
El que nosaltres valorem com a equip és que si la fita és tan simple com pujar, és massa fràgil. El nostre objectiu és divertir-nos cada dia, que cada entrenament sigui una alegria pels que el compartim. Si seguim creixent com a jugadors individualment, creixerem com a equip, i si creixem com a equip, la conseqüència acabarà sent que podem competir als partits i estar més a prop de la victòria en cadascun d'ells. Si tot això es va complint, al final l'objectiu estarà més a prop de ser l'ascens, però podria no ser-ho. No ens proposem això com a únic objectiu, sinó que hauria de ser una conseqüència de fer moltes coses bé i divertir-nos. Si tornem a quedar-nos sense pujar, la temporada haurà estat un fracàs? Si ens ho hem passat bé, hem fet que la gent que ens ve a veure es diverteixi i s'emocioni amb nosaltres, això és molt més bonic que pujar o no fer-ho.
Què en penses del nou format de dos grups de l'OK Lliga Plata?
Crec que té dues parts. Una d’elles és millor perquè en el nostre cas no competim contra tots els equips grans que han baixat de l'OK Lliga. Però d’altra banda és més difícil perquè només puja un de cada grup. Això implica que si no ets primer, ho tens molt complicat perquè si quedes segon, has de jugar un play-off contra un equip que ha tingut tot un any d'experiència a l'OK Lliga. És molt complicat en aquest sentit, però és la situació que ens toca viure i la lliga que ens toca competir, i així l'afrontarem.
Com et sents pel fet de ser l’entrenador del primer equip d’un club al qual vas arribar des de petit?
Sento una alegria immensa, perquè a més ha coincidit que a molts dels jugadors que ara estan formant part del primer equip ja els havia entrenat quan eren jugadors de la base, i això ens crea un vincle molt bonic. A alguns els havia entrenat amb 6 anys, altres amb 12, altres de més grans... És molt divertit retrobar-nos, i el fet de conèixer tots els jugadors del club em proporciona un avantatge respecte a qualsevol entrenador que vingui de fora. Sé el que em poden donar i per a mi és més fàcil promocionar-los i et permet arriscar molt més. Estem aconseguint que hi hagi un 70% de jugadors formats en el nostre club i això és tot un èxit. És una pena que no tots puguin arribar-hi. I m'agradaria també destacar la funció de tot el cos tècnic que m'acompanya: el segon entrenador, els delegats, el preparador físic, la nutricionista, el metge... sense ells tot és molt difícil i quan hi són és fantàstic.
