La “Nit de l’Esport” és sens dubte el gran moment de l’any quan es passen comptes i es posen notes a l’esport mataroní. Es tracta d’un acte de reconeixement que des del 1955 premia els esportistes més destacats de l’any, a nivell individual i col·lectiu, però també altres mèrits de persones vinculades a l’esport (entrenadors, directius, patrocinadors, periodistes...). L’any passat el jurat va premiar amb tot mereixement a les dues medallistes olímpiques en waterpolo, Marta Bach i Roser Tarragó, que mesos després es van proclamar campiones del món.
Curiosament a la “final de tres” del Mataroní’13 hi ha tornat a haver representació esportiva... però no han estat les “sirenes” del Natació. Es tracta de Josep Nonell, històric president del cinquantenari Club Joventut Handbol Mataró, que va acabar en segona posició. Un reconeixement a una trajectòria en un any molt indicat. La gent, però, no es va oblidar de Bach i Tarragó, que eren entre els 15 candidats, com també el capità retirat del Joventut Handbol, Sergi Rodríguez. Tots ells van tenir el reconeixement en aquesta cinquena edició del Mataroní de l’any que va premiar per clara majoria a Diego Herrera, cara visible de la plataforma Estafabanca, que tant ha lluitat per les preferents.
Tot i que en anteriors edicions Ivan Sanz i Núria Martínez han tingut una presència destacada en aquest premi, de moment cap esportista de la ciutat ha aconseguit erigir-se com a Mataroní de l’any. No sé valorar si això és bo o dolent, el que està clar és que la ciutat està viva i valora els mèrits segons diferents prismes. Seria del tot impossible que un jurat pogués valorar els mèrits de gent d’àmbits tan diferents i resulta interessant veure els suports dels diferents finalistes.
El que penso que és bo i denota bona salut esportiva és que sempre hi hagi algun representant del nostre esport entre els mataronins més destacats dels diferents àmbits... Que per molts anys!
