En el marc de les activitats de “Mataró Ciutat de Valors”, el passat divendres el Centre Atlètic Laietània va acollir una interesant taula rodona sobre els Valors de l’Esport. Guillem Turró el ponent, va estar acompanyat a la taula, moderada per Maria Coll, de l’atleta Mary Gonzàlez i els ex-atletes Guillem Pera i Joan Mola, i al llarg d’un parell d’hores, i a un dia del “clàssic” del futbol, tan esperat per molts, es va parlar del Discòbol de Miró, dels Jocs Olímpics, de Plató, de Pierre de Coubertin, de José Maria Cagigal, d’Albert Camus, de Jesse Owens, o de Gary Player.
I els futbolistes van ser citats ben poc i quasi sempre com a contraexemples dels valors que es van citar: la solidaritat, la justícia, l’autocontrol, el coratge, la valentia, la perseverança, la humilitat, la tenacitat, la confiança cap al company, el respecte, la constància, la disciplina, la puntualitat, l’autoestima, la socialització, la resistència, la igualtat, l’honestedat, el “fair-play”, la companyonia, la superació i també, i molt important, l’alegria de fer esport...
Es va parlar de l’atletisme com l’esport per antonomàsia, i possiblement el que educa millor, però també fent referència a altres esports, com rugby, tennis i ciclisme, que poden aportar bons valors.
I em quedo amb alguna frase, citada o pròpia, de cadascun dels participants:
“L’esport és ambivalent, pot ser bo o dolent, i és un instrument molt vàlid en mans de qualsevol educador, que serà qui haurà de fer que sigui beneficiós”.
“Com més entreno més sort tinc”, fent referència al valor de l’esforç i del sacrifici per superar els mals moments i no abandonar. “Més que guanyar, l’important és participar, així com en la vida l’essencial és la manera de lluitar, més que la victòria”. “Hem de deixar que els nens i nenes facin el que els agradi i no allò en el que siguin els millors”.
Crec que, si en fem cas, l’esport serà millor... i també el món serà millor.
