Aquest dimecres [mentre tanquem l'edició de la revista] el Barça anunciarà el seu nou patrocinador principal. A dues hores de l'anunci principal ja trobo desenes de mitjans a twitter que anuncien que la marca escollida serà Rakuten. Saber les coses abans que siguin públiques és una moda que no acabo d'entendre massa. ¿Sóc més feliç per saber una cosa no confirmada a les 12h, que de manera oficial es farà a les 14h? Jo no, sincerament.
Però tornant al tema, el que tampoc em fa especialment feliç és saber que els 60 milions d'euros anuals que rebrà el Barça d'aquesta empresa japonesa serviran, i amb prou feines, per pagar els sous de Leo Messi i Neymar. I no és que no em satisfaci seguir veient-los jugar de blaugrana, però és que el sou que cobren em sembla una veritable bajanada.
Dimarts al vespre, la sala d'actes del Cafè del Mar s'omplia de gom a gom per escoltar la conferència del pensador austríac Christian Felber, coautor del concepte de l'Economia del Bé Comú. Una xerrada que, resumint molt, ens argumentava que els diners haurien de ser un mitjà per millorar el món on vivim i no la finalitat de l'economia en sí mateixa.
Una de les coses que sempre fa Felber és preguntar a la gent que, partint d'un sou mínim (per exemple 1.500 euros), diguin quin creuen que hauria de ser el sou màxim permès a la societat.
L'assemblea improvisada de mataronins va decidir que el limitaria a 6 vegades el sou mínim. Això significa un ingrés mensual de 9.000 euros. No està malament, oi? Doncs Messi cobra cada mes aproximadament 3 milions d'euros. Ja siguin 6 vegades o 10 (la mitjana del que surt a les xerrades del Bé Comú), ¿hem d'acceptar que un futbolista cobri 2.000 vegades aquest "sou mínim"?
Que cadascú opini el que vulgui, però gràcies a empreses com Rakuten ho podrà seguir cobrant. Llei de mercat.