Que l'esport local està vivint un bon moment si l'analitzem en una perspectiva global, em sembla prou evident per a gastar cap síl·laba de més recordant-ho. El que l'altre dia –amb l'interlocutor habitual– quèiem a considerar és que ens trobem en un bon moment que es conjuga de forma especial en femení.
La fèiem petar arran de l'ascens del Joventut a plata, esdeveniment al qual no vaig poder fer cap, tot i que sempre és suggerent anar a veure bon handbol al Teresa Maria Roca. No per esperat, l'ascens de l'equip deixa de valer el seu pes en or. Situar els dos primers equips en categoria estatal és un bon trumfo per a un club que ha de seguir treballant amb doble perspectiva. Mantenir les categories assolides ha de ser l'objectiu i aconseguir fer-ho amb gent de casa ha de ser la conseqüència de fer les coses ben fetes a l'escala formativa.
Just a sobre del Teresa Maria Roca hi tenim el Jaume Parera, on les noies segueixen una categoria pel sobre dels nanos. Un altre exemple de club igualitari i caldria felicitar també als eixelebrats del Front Mataroní, que animen als dos equips sense diferència. Com ha de ser.
Si baixem a mar, trobem les sirenes les quals han trencat el sostre de vidre en un any en què només amb un puntet o puntal més haurien tingut encara més opcions a les tres competicions grosses. Hi ha ball de noms, retirades il·lustres i incògnites per a la temporada que ve. Però s'ha d'incidir per mantenir el paper de "pepito grillo" del Sabadell sempre que aquest es despisti.
Tots aquests resultats beuen de l'aposta per l'esport femení, de la necessitat de la quantitat que sostingui i propiciï la qualitat i de la bona feina feta pels quadres formatius del nostre esport. Altres esports podrien servir també d'exemple.
La Mataró esportiva té molt poder.
