En una classe de polítiques, deuria ser un dia que per alguna cosa parava l'orella, ens van explicar la teoria de l'institucionalisme diferenciant entre el formal i l'informal. No ho recordo gaire, però les societats –en tant que comunitats que comparteixen un mateix espai o que esdevenen un subjecte– estan regides per dos tipus d'institucions: les formulades i instaurades –les formals– i les inherents o culturals, que són les informals. Segur que ho estic escrivint de forma errònia. Dispensi'm els bons politòlegs.
Vam preguntar per això de les institucions informals i vam concloure, a classe, que per la cultura cívica que tenim al nostre Estat, la picaresca n'era un exemple. Institució formal són els poders instaurats, les lleis, les normatives. Informals la cultura de la trampa: de l'estraperlo o l'evasió aplaudida de les obligacions. “La picaresca és feixisme”, ens va arribar a tronar un altre professor eminent de la mateixa universitat quan ens deixava sols fent l'examen i no volia que copiéssim.
Els foto la tabarra perquè aprofitant aquesta tribuna ara els podria explicar, arran del famós gol no concedit al Barça de futbol diumenge passat, que precisament vaig estar mig pioc tot el cap de setmana i que me'l vaig passar devorant hores d'esports en què una situació així no seria plausible. Rugbi, futbol americà, bàsquet, tenis. En totes quatre disciplines vaig veure fer servir el vídeo-arbitratge que el futbol espanyol, destil·lat de la nostra societat, no aplica.
Com sempre, després, tot van ser llufes de per què encara no s'aplica la tecnologia. Res millor que fantasmes com aquest gol de Mestalla perquè el futbol, preponderant, segueix essent la viva essència de la cultura popular d'aquest país. Erroni, xulesc i altisonant. Amb la picaresca de gran atribut. Contraban. Una romanalla del que som, tristament.
