Ara que ja van caient les potes de la Vella Quaresma me'n recordaré de Carnestoltes. I és que el dissabte de carnaval me'n vaig anar al Teresa Maria Roca i per sort vaig ser testimoni de la primera victòria del Joventut sobre La Roca en deu partits, que es diu aviat. Ja fa temps que llegeixo que del partit que enfronta els dos equips, a Cathandbol, se'n diu "el derbi del túnel".
A mi el nom no em convenç ja que preferiria el topònim Parpers o fins i tot que de la mateixa manera que Anglaterra i Escòcia sempre es juguen la Copa Calcutta roquerols i mataronins disputessin sempre el trofeu del 'Jabalí de Oro'.
Total, que feia anys que el Mataró no guanyava a La Roca i vaig tenir sort d'enxampar l'ocasió. També em va fer gràcia saludar l'Héctor Del Pino que entrena l'equip vallesà després de bastants anys fent-ho a casa nostra.
Del partit em quedo amb les bones vibracions que els amics que juguen de groc-i-negre ja m'havien anat relatant dels darrers temps. Realment la primera part va ser un espectacle defensiu dels que ja no es veuen gaire en l'handbol modern. I em va agradar, també, comprovar que la gent és quasi tota de la casa. I fins i tot que ha tornat en Teti que em va recordar el Ronaldinho de gran: tot tècnica i incombustible.
A la segona part va tocar patir. De fet ja vaig patir pujant el Corregiment, vaig seguir patint quan vaig veure en directe que tots dos clubs s'han lliurat a la moda de les samarretes lletges i cap al final del matx va tocar que per una vegada els del litoral fóssim més punyeteros que no pas el jove equip d'allà la serralada.
Després d'un inici dubitatiu, el primer equip masculí ha agafat una envergadura molt interessant. Germana de la bona singladura de les noies. De la mateixa manera que m'hi he empipat alguna vegada, per Carnestoltes vaig baixar de Cirera amb molt bones vibracions.
