Dissabte a les 19.45 hores, l'equip femení del Club Voleibol Mataró –aquesta temporada debutant a la 1a Estatal– té un partit amb tints dramàtics on es juga la permanència a la 1a Estatal. Bé, dir-li dramatisme potser és exagerat vist des de fora. Sobretot per algú no ficat dins del món de l'esport, que dirà que, al cap i a la fi, si no estem en l'esport professional, que més dóna jugar en una categoria més amunt o en una de més avall.
Però per als qui estem acostumats a viure l'esport d'equip des de dins, sabem que en aquests moments està en joc el treball de la temporada. I per als jugadors i tècnics té el valor de saber si has fet bé la feina o no. Vaja, ens han de dir si estem aprovats o suspesos, i l'equip mataroní lògicament té ganes d'aprovar. Es juga el descens contra l'equip de Saragossa amb el qual està empatat, però no ho faran en enfrontament directe. El nostre equip rep el Bordils, que no s'hi juga res i les saragossanes juguen a Castelló, contra un equip que tampoc no s'hi juga res. Si fan el mateix resultat, baixarà l'equip mataroní.
Els rivals hi posaran la mateixa intensitat que si els partits es juguessin a meitat de temporada? És just decidir a qui li toca baixar amb jutges, possiblement "no neutrals"?
Hi ha vegades que et va bé. Els aficionats al futbol de Mataró recordaran un partit Mataró- Espanyol B de 2a B, on els dos equips van acabar cada un al seu camp sense cap intenció d'atacar, ja que el resultat de 0-0 els anava bé a tots dos. Però de vegades perjudica. Els jugadors i tècnics del Quadis tenen ben present el que els va passar fa poc, quan van quedar eliminats de la Copa LEN perquè l'equip montenegrí del Kotor, ja eliminat, es va deixar anar davant l'Split croat, que els va guanyar dels vuit gols que els feia falta.
Està clar que el millor seria un enfrontament directe entre els equips implicats. Però no serà així...