Recordo que fa molts anys, a una jornada pel final de la lliga havíem perdut les opcions d'ascens de manera cruel però encara ens quedava un partit. Jugàvem a la pista d'un equip que encara lluitava per pujar, i el seu rival més directe ens va oferir una prima material per guanyar. Vam decidir, rebutjar-la amablement, tot dient-los que estiguessin tranquils que nosaltres, amb prima o sense, aniríem a per totes a guanyar. I així ho vam fer, vam lluitar el partit i tot i que vam començar amb opcions, vam acabar perdent. Ja us puc assegurar que, tot i no jugar-nos-hi res, no vam perdre per falta de ganes.
Això em venia al cap aquesta setmana quan, en diferents competicions que segueixo de ben a prop, he pogut veure com equips que –com es diu popularment– "no s'hi juguen res" fan la guitza a altres que s'hi estan jugant "la vida". Hi ha qui no ho entén, qui pensa allò de segur que algú "els ha primat", però el que m'agradaria és que tothom fes un flashback i recordés el moment quan de petits se'ns va ensenyar a jugar a l'esport que ens agrada. Esports d'equip en el qual les regles de joc ens diuen que el nostre objectiu és intentar fer més punts que el rival –sí, lògicament respectant les regles, al rival, a l'àrbitre, etc...–.
Esclar que podem tenir altres objectius que poden arribar a ser més importants segons el tipus d'equip (passar-ho bé, aprendre, evolucionar, fer salut...) però sempre tenint en compte que busquem "ficar la piloteta dins" i hem de ser justos. Si anem a perdre un partit, millor ens quedem a casa ja que sense aquest compromís implícit, el partit ja queda adulterat.
És obvi que quan no tens cap més al·licient que gaudir i disputar aquell partit per si sol –i no t'hi va un títol, un ascens o una salvació– pot ser que no et juguis el físic per aquella pilota com ho faries en una altra situació. Tot i que... ¿Recordeu aquell dia en què us vau pelar els genolls al pati de l'escola?... ¿Quin ascens o descens us hi jugàveu? Revivint aquells partits recordareu l'essència de l'esport que no es pot perdre, i el perquè equips que no s'hi juguen res en realitat s'ho juguen tot.
