En la final de Champions femenina la noruega Ada Hegerberg va marcar un “hat-trick” per a l'Olympique de Lió i va ser considerada l'MVP del partit. A finals del 2018 ja havia aconseguit la primera pilota d’or que es concedia en categoria femenina. En la gala de repartiment de premis la jugadora noruega va viure una situació desagradable quan un dels presentadors, en lloc de preguntar-li per les seves virtuts futbolístiques, li va preguntar si sabia ballar el “twerking”, un ball amb moviment de malucs molt provocatiu. La seva cara en respondre "no" amb rotunditat i girar-se per marxar de l’escenari ho deia tot.
Ara s’està jugant el mundial de futbol femení i, tot i que Noruega hi ha estat present no hi hem pogut veure a la millor jugadora del món.
Noruega amb una població de 5 milions d’habitants, o sigui menys que Catalunya, és independent des de fa poc més d’un segle, i està considerat el primer país en qualitat de vida. Lidera la igualtat laboral entre homes i dones i la protecció a la família i té una esperança de vida de 82 anys. És també un dels que està més amunt en PIB per càpita doblant el de l’estat espanyol.
Allà, al seu país, l’Ada Hegerberg va començar a jugar al futbol –que és esport rei junt amb l'handbol–, amb més de 100.000 llicències femenines, un 50% més de les que hi ha a Espanya. En l'apartat femení Noruega és tot un referent en futbol amb un títol mundial i un or olímpic, i en handbol amb 3 títols mundials i dos ors olímpics.
En un país que és capdavanter en tancar la bretxa salarial entre homes i dones no podia ser que en el món del futbol n’hi hagués, i l’Ada fa dos anys va decidir no jugar amb la seva selecció si no hi havia equiparació.
La federació noruega es va posar a la feina i va arribar a un acord històric amb l’associació de futbolistes i van igualar els emoluments de les seleccions masculina i femenina, augmentant el de les dones i reduint el dels homes. El mateix va passar als Estats Units on el Senat va aprovar una moció equiparant els salaris de les seleccions masculina i femenina.
Ella percep 400.000 dòlars l’any, que no està gens malament (6 vegades per sobre del PIB per càpita del seu país), però és que es calcula que Messi guanya unes 300 vegades més, que són unes 5.000 vegades més del PIB per càpita espanyol.
Però, tot i l'acord al que es va arribar, la jugadora va mantenir la seva postura, ja que creia que no n’hi havia prou i que s’havien d’igualar altres aspectes com les facilitats i les condicions per entrenar millor, la difusió o la professionalització.
I la veritat és que veient alguns dels partits del Mundial l’espectacle és suficientment atractiu perquè les diferències es vagin reduint. Però com diu l’Ada, no és només qüestió de què les millors guanyin més, sinó que les de sota, les que comencen, tinguin més facilitats per practicar tant el futbol com altres esports que fins fa un temps semblaven terreny acotat per als homes.