Ara fa uns dies es va inaugurar la remodelació del paviment sintètic de l'Estadi Municipal d'Atletisme, una de les instal·lacions esportives que han de ser claus en una ciutat i que no sempre ha estat ben tractada pels responsables de l'esport de la nostra ciutat, que sovint han anat amb retard.
Ja va costar arribar a la seva inauguració. A començaments dels anys seixanta del segle passat ja es parlava de la seva construcció quan l'atletisme local anava creixent a les pistes de l'Stàdium, a l'actual Parc Central, que utilitzava el Centre Atlètic Laietània, i també al pati dels Lluïsos, al costat del convent de les Caputxines.
Però van haver de passar una dotzena d'anys, fins que es van obrir per primera vegada les portes a una competició, el Trofeu Sant Jordi. Però s'havia fet a corre-cuita i malament. Les pistes eren de terra batuda i els atletes l'aixecaven amb les sabatilles de claus i s'enfonsaven en ella. Poques proves s'hi van poder celebrar...
Es va haver d'esperar tres anys més, fins al 1975, per viure la inauguració oficial, ara amb superfície de cendra. Això succeïa quan ja es començaven a fer les pistes de paviment sintètic, conegut per tothom per "Tartan", la primera marca que es va comercialitzar. Ja teníem estadi, però els atletes vam començar a demanar el Tartan. I dic "vam" perquè un servidor era atleta, i ja el tastàvem a diferents pistes catalanes.
Però jo ja no el vaig provar a Mataró, perquè no va ser instal·lat fins a l'any 1991. I una vegada més es va anar a remolc. L'Estadi tenia sis carrerons i això impedia que s'hi poguessin celebrar competicions d'alt nivell. Ja s'havia demanat que en instal·lar el Tartan s'ampliés l'estadi, però no es va fer. Les peticions van anar en augment, però no va ser fins disset anys més tard, el 2008, que la instal·lació va ser l'adequada. Però tampoc es va fer massa bé i la superfície sintètica es va degradar ràpidament. Altra vegada les queixes han acabat sortint efecte 12 anys després. Ara tenim un bon estadi... però sense vestidors com cal. Els usuaris s'hauran de continuar demanant.
