Clara Cambray va ser l'heroïna de la final de fa dos anys. Dos gols seus van permetre que La Sirenas'alcés amb el títol europeu en un Sorrall ple a vessar. Petita físicament, la seva ascendència a l'equip no ha parat de créixer els últims anys.Hi hem parlat abans de la gran cita europea i té clar que aquesta vegada, a diferència de fa dos anys, al CNM La Sirena només li val guanyar.
Ets conscient que molta gent et recorda com l'heroïna de la Final Four de fa dos anys al Sorrall?
No serà tant! Potser els d'aquí sí perquè ho van viure, però la major part de la gent ja no se'n deu recordar. Com passa a l'esport en general, a vegades fas gols i queda marcat i a vegades estàs tres partits seguits sense marcar. És cert que una altra Final Four a casa fa molta il·lusió i els records que tenim de llavors són molt bons. Tant de bo els puguem repetir.
En què ha canviat la Clara en aquests dos anys?
La Clara ha canviat en edat i maduresa. Fa dos anys tot just començava a jugar a Europa i per a mi era tot nou, com un aprenentatge. Ara ja fa quatre anys que juguem a Europa, que estem entre els vuit millors equips del continent i, vulguis o no, noto que he crescut. He crescut com a jugadora, físicament no gaire. Acabes agafant experiència a còpia de jugar i, si ho mires en perspectiva, ho notes.
I l'equip?
Ha canviat molt. Seguim mantenint l'essència de fa tres i quatre anys però hem hagut de mutar amb les noves incorporacions. L'equip és diferent, sobretot aquest any, però les ganes i el compromís de voler-ho fer bé jugant a casa són les mateixes.
Fa dos anys al Sorrall no se us donava per favorites i vau donar la sorpresa. Aquest any tindreu més pressió?
Fa dos anys la vam guanyar quan no s'esperava gaire de nosaltres i ara, òbviament, serà diferent. Portem anys competint a dalt i la gent es pot pensar que és fàcil, però nosaltres sabem que mantenir-se és el realment complicat. Esportivament, crec que el nivell d'aquesta Copa LEN és més alt que el del 2016. Tenim un Olympiacos que és bàsicament tota la selecció grega i que podria estar a la Final Four de la Champions i els altres dos rivals també han rendit a bon nivell als quarts i podrien haver anat a Kirishi. No sé si som favorites, però juguem a casa i esperem que sigui un factor que ens ajudi a guanyar.
Jugar la LEN vol dir que no heu arribat a la Final Four de la màxima competició. Què pesa més, l'estímul d'un nou títol o la decepció de no haver arribat altre cop a l'altra Final Four?
Un cop jugues els quarts, jugar la LEN o la Champions pot dependre d'un detall, d'un bon o un mal minut. Estàs en una o quedes classificada per a l'altra. Un cop veus que juguem la LEN i que a més ho farem a casa guanya la il·lusió, la de saber que juguem a casa i sobretot que podem tornar a aixecar el títol si sabem treballar bé. Al cap i a la fi portem tres anys al màxim nivell europeu. Aquesta és la motivació important: saber que a banda de la lliga espanyola i la Copa de la Reina podrem aspirar a un altre títol i que podrem mirar de millorar any a any. El que està clar és que ara no ens val res que no sigui guanyar.
L'equip, amb els canvis incorporats, està menys fi que en temporades anteriors?
És cert que hi ha hagut resultats que puguin portar-nos a pensar això. La resta d'equips han fet un pas endavant. A Mataró no som els únics que apostem pel waterpolo femení, i per un waterpolo de qualitat. Hi ha hagut un avenç important del Sant Andreu i nosaltres portàvem anys amb una dinàmica d'equip molt compactada i ara, amb les noves incorporacions, és com un tornar a començar. No crec que el nivell de l'equip hagi baixat, però necessitàvem temps per conjuntar les noves peces. Crec que ara a final de temporada s'està notant molt una millora. De la Final Four de fa dos anys només quedem quatre jugadores de tretze. La resta és gent nova. Però estem unides.
"El que està clar és que ara no ens val res més que no sigui guanyar"
Quin és el paper de l'afició local en una cita així?
Oi tant que es nota! Sempre que recordem la LEN de fa dos anys pensem en la piscina del Sorrall, en aquella caldera que es va generar, i si aconseguim tenir aquell bon ambient, ens ajudarà i molt. De fet al Sorrall sempre fem bon paper, mai hi hem jugat malament. Jugar a casa amb ambient ens afavoreix. Aprofito per demanar al públic que ens doni suport, que no pari d'animar fins al final. En waterpolo, com en molts esports, un minut pot ser decisiu i encara que perdem de 15 es pot remuntar. Amb l'afició a favor podrem guanyar.
Tens més jerarquia dins de l'equip?
Suposo que sí. Han marxat dues jugadores de molt pes i ha quedat un equip molt jove. Les que portem temps sembla que tinguem més experiència. Encara que sigui pel fet que siguem poques les "veteranes" pot dur-ho, però som un equip en què ens escoltem bastant totes a totes, som un equip de moltes líders.
Per com va anar la Copa del Rei, si deixem Europa a banda, el play-off de Lliga pot servir de revàlida?
Sant Andreu ens ha guanyat, això és així. Però ara ve la part de debò, quan hem de recollir els fruits de la feina que estem fent. Al play-off és on volem demostrar que hi som, que tenim equip per guanyar el Sant Andreu i també per plantar cara al Sabadell. No serà fàcil, però estem treballant molt bé. Volem la final de la Lliga i allà tornar a plantar cara al campió.
Segueixes els equips inferiors del club? Hi veus la Clara Cambray del futur?
El CN Mataró està treballant, segueix treballant molt bé la base. Sempre que podem ens escapem a veure-les i hi ha nenes amb 10 anys o poc més que prometen i molt. No et sabria dir un nom, tinc la imatge de moltes nenes que podrien ser molt millors que jo. Tenim diferents jugadores a la selecció catalana, noies que venen a entrenar amb nosaltres i donen la cara i que amb tres o quatre anys poden ser grans jugadores. Nosaltres, ja de petites, juguem amb les grans. Tenim molt bones fornades entre el 2004 i el 2010 que ens donaran bones alegries.
Quin futur et veus a l'equip, tens corda per a molts anys més?
Vaig any a any. En l'esport mai saps què passarà. És una incògnita cada temporada com quedarà l'equip, si mantindrem l'espònsor o com estaré físicament. Ara mateix no veig un final. Estic acabant els meus estudis d'enginyeria química i sí que és veritat que si acabo i em ve de gust posar-me a treballar pot ser un problema compaginar-ho. Ara mateix, però, no és el cas. Vull seguir estudiant i crec que per a mi el waterpolo va per llarg.
