Cinc cases del camí del Padró de Sant Vicenç de Montalt, a tocar de l'institut, estan ocupades il·legalment. Són habitatges d'alt 'standing' que no estan acabats perquè el promotor va fer fallida el 2010, abans d'acabar l'obra. En una de les cases, hi viu des de llavors l'antic vigilant de l'obra i, segons informes de la Policia Local, aquesta persona hauria rellogat la resta de cases a diverses persones, mitjançant un contracte privat il·legal. En els darrers dies hi han entrat a viure famílies d'ètnia gitana, un fet que ha generat certa alarma social. Al consistori, una comissió política treballa per fer front "a les ocupacions il·legals i als problemes de convivència que generen".
"Ens passa el que li passa a la majoria de municipis del país". L'alcalde de Sant Vicenç de Montalt, Miquel Àngel Martínez, lamenta que l'ocupació il·legal d'habitatges s'hagi convertit en un fet natural a Catalunya com a conseqüència de la crisi: "Moltes promocions han quedat a mig fer i darrerament s'estan donant casos d'ocupacions". "Fins ara eren dos casos controlats, però ara hi ha una ocupació massiva de gent i les cases no reuneixen les condicions sanitàries necessàries", explica l'alcalde. Es tracta de tres famílies d'ètnia gitana que han ocupat tres de les nou cases de la promoció. "Davant d'aquesta situació es pot generar alarma social i problemes de convivència", adverteix Martínez.
De fet, des de l'Ajuntament s'ha constituït una comissió política, amb representants de tots els partits per buscar solucions. "L'Ajuntament no pot actuar directament sobre l'habitatge perquè és una propietat privada, però sí que s'ha instat l'empresa propietària a denunciar l'ocupació per mirar d'agilitzar els tràmits de desallotjament", detalla l'alcalde.
Relloguers il·legals
A més, es dóna la circumstància que, segons informes de la Policia Local, al voltant d'aquest cas, s'hauria descobert que, tot i no ser-ne el propietari ni estar autoritat per la propietat, és l'antic vigilant de l'obra qui hauria facilitat l'ocupació de la resta d'habitatges a través de contractes privats de lloguer amb la resta de persones que ocupen il·legalment la promoció d'habitatges.