El diumenge 21 de desembre va quedar inaugurada la casa museu de la pintora Carme Rovira. Fa 10 anys de la donació de la casa de la pintora a l’Ajuntament i l’any passat, el consistori va començar a rehabilitar l’edifici amb l’objectiu de garantir els valors culturals, històrics i artístics que es conserven a l’immoble. Amb la reforma de la casa, i a través de les pintures, ceràmiques i objectes personals de la Carme Rovira el consistori vol que els visitants coneguin l’obra i la vida d’una de les pintores naïf més importants de Catalunya durant el segle XX.
Casa Museu
Les parets de la casa de la pintora, com es coneix popularment, estan plenes de pintures de l’artista, que s’han restaurat de forma curosa. La casa museu compta amb diferents espais. Des de l’entrada, i pujant les escales d’accés al primer pis, s’arriba a la sala expositiva, on hi ha una part de les obres, pintures i escultures més representatives de la primera època de l’artista. Al distribuïdor s’ha conservat part de l’escala que conduïa a les golfes i en els seus esglaons s’exposen una part del conjunt de caps de ceràmica del fons Carme Rovira. La casa conserva el bany i la cuina, mantenint les peces originàries. Un altre espai que destaca és la sala i habitació, cambra on ella menjava i dormia, decorades amb els mobles que s’han conservat, com una calaixera, les cadires o una taula de braser. L’espai es presenta com a doble funció expositiva. Per una banda, amb objectes personals de la pintora: correspondència, fotografies familiars, utensilis diversos i alguns mobles, i de l’altra amb ceràmiques i pintures de l’artista.
Qui era Carme Rovira
L’objectiu de la casa museu és donar a conèixer l’obra de la Carme Rovira però també qui era: una dona d’orígens humils que va treballar de teixidora i ajudava en les tasques del camp. De gran, va patir un accident i com que no es podia moure de casa va començar a pintar, una pintura que la premsa i els crítics van qualificar d’autèntic naïf, pintura pura sense contaminació de cap escola. Al 1960 es va traslladar a Mallorca i el 1962 va marxar a París, on va fer diverses exposicions i hi visqué fins a la seva mort, encara que les seves despulles descansen al cementiri de Vilassar de Mar. De moment, l’accés a la casa es podrà fer a través de visites concertades gratuïtes, amb inscripció prèvia.
