Les pel·lícules d’animació a les que els grans estudis ens tenien acostumats durant les últimes dècades, repetien una sèrie de patrons molts concrets. Des dels musicals a l’estil de Broadway que són els clàssics moderns de Disney fins al ‘cinema d’autor’ de Pixar passant per la comèdia de referències de la saga Shrek. Un dels gèneres que estava més allunyat de l’animació semblava ser l’acció.
L’any 2010, Dreamworks va decidir adaptar uns contes de l’autora anglesa Cressida Cowell amb ‘Como entrenar a tu dragón’. Una primera entrega molt recomanable que, ara que ja hem vist la continuació de la història, funciona encara millor com a ‘origen’ d’una saga d’acció. Un gènere que, en solitari i sense anar acompanyat de cançons o acudits, no havia centrat mai cap franquícia animada.
La segona entrega de la saga recupera els personatges uns anys més tard i converteix el noi protagonista i el seu drac en una parella d’herois d’acció amb uniforme i encara més habilitats. Com tota segona entrega, aquesta també juga al ‘més i millor’. La veritat, però, és que, a diferència de moltes seqüeles, aquesta no acaba de perdre mai el nord ni mossega més del que pot mastegar. Manté un equilibri i sap moure les peces de tal manera que s’acaba convertint en un dels títols més entretinguts de l’estiu.
Els personatges, ben definits, lliguen amb l’audiència sense necessitat d’acudits postissos ni paròdies. La història crea un univers interessant, amb encara moltes possibilitats i que deixa l’espectador amb ganes de saber més. I l’acció ofereix unes persecucions i un clímax que no té res a envejar a Transformers o Guardians de la Galàxia.
