Vint-i-dos anys després, l’illa Nublar s’ha transformat en un parc temàtic, Jurassic Wold, amb versions domesticades dels dinosaures més coneguts. Quan tot sembla anar a la perfecció, un nou dinosaure d’espècie desconeguda i molt més intel·ligent del que es pensava, comença a causar estralls entre els visitants del parc.
No s’esperava res de la quarta entrega de la saga i ben poca cosa s’obté després del seu visionat. El mateix argument vist i revist un cop i un altre, copiat i enganxat, sota una discreta direcció del director Colin Trevorrow, que busca emular el pare Spielberg. Un film que regala un ampli desplegament tècnic per oferir un variat bestiari prehistòric digital que compleix la missió de distracció familiar. Hi ha acció assegurada, amb escenes de manual com l’atac d’uns ocellots a l’estil Hitchcock. I tenim tot el repertori d’estereotips amb un militar dolent que amaga males intencions o l’heroi musculós assenyat i intel·ligent que enamorarà una dura executiva.
Tampoc no poden faltar les picades d’ullet a la primera i meravellosa pel·lícula dirigida per Spielberg,“Parque Jurásico” (1993). Trobem comptades espurnes humorístiques com la petjada d’un colom redimensionada en una enganyosa petjada sàuria. I retrobem l’esperit aventurer, amb aire de conte marca Spielberg, gràcies al protagonisme dels menuts o la presència de problemes entre fills i pares que, aquest cop, mostren una tieta atrafegada que descuida els nebots que són amb ella al parc.
