Després de ‘Fantástico Sr. Fox’ (2009), el cineasta nord-americà Wes Anderson repeteix en el cinema d’animació tradicional stop motion amb ‘Isla de perros’. Aquest cineasta entregat a la comèdia estrambòtica i als personatges excèntrics, retorna als ninots, com un il·lustrador, un titellaire. I se serveix d’animals amb propietats antropomòrfiques per esbossar amb originalitat i creativitat una inimitable pel·lícula futurista, un film d’anticipació d’ordre distòpic.
Anderson fabrica un film anòmal farcit d’humor tendre, a voltes incorrecte, de to desenfadat, i ens deixa una comèdia agredolça i inusual on regna la candidesa. Tot acompanyat d’una típica banda sonora, amb molta percussió, que avança a un ritme desencaixat, com a batzegades, deixant una estranya i hipnòtica combinació dissonant de música i imatges i que acaba convertint el seu film en tota una experiència sònica.
Ens trobem davant d’un film fascinant i encisador que transmet tota la calidesa de l’animació artesanal, on s’entona un cant a la camaraderia i es rendeix culte a la llibertat i la tolerància, tot encotonat enmig d’un alè poètic i meravellós de faula. Recomanem viure i veure el cinema en la seva versió original. Aquí hi trobem veus com Bill Murray, Edward Norton, Scarlet Johansson o Frances McDormand.
