El final del regnat de Pellofa XXXI va ser més lluït que l’inici. El passat dimecres de Cendra, la litúrgia fonamental i habitual va fer-se amo i senyor de l’Ajuntament des de primera hora de la tarda, el Rei del Carnestoltes va ser venerat i plorat per milers de persones i l’acte va acabar, com se sap, amb la comitiva desfilant cap a la Plaça de la Muralla, amb l’acte central de l’Enterrament a la mateixa i amb l’entronització de la Vella Quaresma, nova regent simbòlica de la ciutat, a la Plaça de la Peixateria.No és descobrir res nou ressaltar que el Dimecres de Cendra és del milloret del Carnestoltes de Mataró. La bona feina de la Confraria de l'Enterrament és o deu ser far per on han d’anar els trets en el nou transcurs de l’eternament crítica festa mataronina. Però amb això no n’hi ha prou i els errors o desviacions, en el cas dels actes del dimecres, per evitables fan més mal. La lectura del testament d’en Pellofa és diametralment contrària a la del pregó: hi ha una requesta fidel, s’està atent i en bona predisposició i l’exigència al respecte és nul·la: s’escombra cap a casa. Com pot la mateixa figura despertar fredor quan arriba i calidesa quan mor? Secrets de la pròpia festa.Cerimònia un pèl estancadaAra bé, al caramel del testament i al sucre –per qualitat i rigor– que suposa tota la cerimònia cal apuntar-li l’agre de l’estancament, l’escàs efecte sorpresa i el despit de les coses del directe. A l’Enterrament de la Sardina –que, com tot, aquí no es té per intocable piqui a qui hagi de picar– potser li comença a convenir un parell de sacsejades conceptuals. D’entrada no s’entén que un acte de carrer castigui al públic que el vol veure de forma que els que van a la cercavila no puguin veure l’acte fúnebre i no es primi la quantitat de gent que el vol veure. Després a la litúrgia ben trobada no la van acompanyar algun condicionant. Però més que res, l’estancament es fa patent en la llargada de l’acte, irremeiablement tendint al retard que fa badallar.Gran Vella QuaresmaAl torn de les últimes voluntats, Pellofa XXXI segurament va ser més afilat que en pregó però la bonhomia regnant va tornar a fer acte de presència. En tot cas digne de menció l’agudesa de ficar-se amb l’Actua als seus nassos i amb els personatges de l’actualitat mataronina, amb les particularitats i personalismes que sempre permet l’Enterrament. Això bé. Després d’un rictus mig etern i una incineració accidentada, lluita lloable en la dansa entre el bé i el mal i espectacle acabat bé, millor que com havia començat. Per acabar es va seguir la tradició duent fins a la Peixateria la Vella Quaresma de Josep Ciudad. I aquí, per acabar, toca menció d’honor. De les millors velles que es recorden, marca de la casa.
