Les postres juguen també un paper importantíssim durant el cap d’any. Sense parlar del raïm, aliment per excel·lència de l’últim sopar de l’any, molts altres dolços protagonitzen la vetllada.
Sent una ocasió que succeeix a continuació del Nadal, és clar que també els dolços i pans juguen un important paper en la benvinguda del nou any. En moltes llars les preparacions de dolços tradicionals comencen dies abans de Nadal i s'estenen fins entrat el mes de gener, com un símbol de les celebracions i també com a ofrena als convidats per a felicitar el nou any.
A Dinamarca és típic el kransekage, un gran dolç a mig camí entre pastís i galeta, a base de múltiples capes d'anells concèntrics. Junts formen una torre decorada amb galetes, banderes i altres elements, amb la qual es busca atreure la felicitat i prosperitat durant el nou any. La massa s'elabora amb sucre, ametlla i clara d'ou, sent per tant molt similar al massapà. També de massapà és el curiós Glücksschwein, el porquet de la sort. Es realitzava sobretot antigament en pobles germans per a atreure la fortuna mancant porcs reals que sacrificar.
Mentre que a casa nostra i altres països tenim un pa dolç especial per a celebrar l'Epifania, el tortell de reis, en altres llocs enfornen una cosa similar per Cap d'Any.
La més destacada és la tradició de Grècia amb el seu vasilopita, un postre associat a Sant Basili, celebrat l'1 de gener. Es tracta d'un pa o pastís rodó que es talla en forma de creu a mitjanit seguint un ritual per a beneir la llar. La massa conté una moneda o anell que atorga bona sort al comensal que la troba. Un ritu familiar força similar al dels nostres tortells.