Venim de la Cimera del Clima, on tots, cuina inclosa, hem rebut retrets i invitacions a funcionar amb més respecte pel planeta. S'hi han sentit conceptes com l'economia circular, que semblen novetat però que, per poc que reflexionem, veurem que són més vells que anar a peu, perquè les masies catalanes –per posar un exemple– ja treien els aliments de l'entorn i, després de cuinar-los i menjar-los, els hi tornaven en forma de residus compostables que es convertien novament en aliments.
Avui, aquell cercle virtuós i de proximitat s'ha convertit en una volta al món. Els espàrrecs ens arriben del Perú i els residus poc compostables els enviem a un abocador de la Xina o l'Àfrica. I esclar, per fer tot aquest circuit, necessitem milions de tones de combustible que ens podríem estalviar. D'això en té la culpa la cuina?
Però hi ha un aspecte en què potser sí que hem d'entonar un cert mea culpa. La mandra que ens fa entrar a la cuina. Tant se val que estudis d'absoluta solvència demostrin que, per exemple, el pa fet a casa surt a meitat de preu del que comprem ja fet i que, a més, podem superar-ne la qualitat amb els ingredients que triem i millorar els processos de preparació i cocció. La fal·lera del temps lliure –que molts després malbaraten en activitats inútils o perjudicials per al medi ambient- ens empeny al producte llunyà, ja preparat, amb ingredients afegits de dubtosa bondat i ple d'embolcalls de plàstic. Resulta tan còmode arribar a casa, obrir la nevera, passar un envàs pel microones i menjar el que s'ha escalfat...
Amb això, estem aconseguint que la cuina nacional, regional, local o de casa, de la qual tan cofois estàvem, es vagi esvaint, diluïda en un aiguabarreig de cuina mundial on només sobreviuen aquells plats que poden aportar benefici econòmic a les indústries alimentàries. I, de rebot, que les noves generacions vegin la cuina com quelcom cada cop més llunyà i aliè. No fa gaires anys, ens posàvem les mans al cap quan llegíem que els nens dibuixaven els pollastres ja rostits. Avui, probablement ja dibuixen 'nuggets'.
