Al tren, als carrers, a les botigues, a les terrasses,… Trobar-se amb turistes a alguns dels racons més transitats del Maresme ha esdevingut habitual. Alguns sembla que hagin vingut amb la família, d’altres amb un grup d’amics. Vinguin d’on vinguin, ens els trobem on ens els trobem, hem de tenir clar que el seu destí no és pas la nostra comarca, sinó Barcelona.
Si fos per distància, altres indrets del voltant de l’àrea metropolitana estan tant o més ben comunicats amb la capital que aquesta porció de terra allargada davant del mar que és la nostra comarca. Per què escullen el Maresme, doncs? Podria ser per les nostres platges. La costa del Garraf, però, segueix sent una competència comparable en aquests aspectes, i en canvi el turisme a casa nostra segueix creixent.
Si destaquem d’entre els altres territoris amb qui podem competir segurament ho devem fer en el preu. El fet de no haver estat mai un destí turístic de primer ordre, fa que els preus que oferim siguin raonables per a un tipus de turisme europeu de baix cost. Viatjar en vehicle privat o en una companyia aèria que no sigui de bandera, com les que operen a Girona o a la T2 del Prat, i estar-se en un hotel o càmping a la rodalia de Barcelona és un perfil de turisme comú entre les classes mitjanes de casa i dels països veïns, i podria ben ser el perfil que estem acollint.
Caldria doncs tenir ben clara, com a comarca o marca turística, una estratègia a mitjà i llarg termini. Si som competitius només en preu, com hem pogut comprovar en d’altres sectors que, fins fa poc, eren puntals en el nostre model econòmic, tard o d’hora el mercat sabrà trobar una alternativa més econòmica i ens farà quedar enrere. El MOW o la Challenge del cap de setmana passat poden ser unes bones iniciatives per créixer en valor afegit, però en traiem tot el profit que podríem? Estem preparats per atendre tot el que aquesta oportunitat que se’ns ofereix ens exigeix per poder ser atractius com a destí?
