Som humans. A vegades és difícil de descriure, això. Humanitat és un concepte abstracte que ens uneix, ens fa germans, ens indica que, per petita que sigui l’espurna, tenim alguna cosa en comú els uns amb els altres. Vestim diferent, cuinem diferent, parlem diferent, saludem diferent, ens eduquen diferent. No cal anar massa lluny per saber que això és un fet. No cal que ens referim a un habitant d’un altre continent.
Tenim persones amb totes aquestes diferències al nostre edifici, al nostre carrer, a la nostra ciutat. I no parlo sols d’aquells que han emigrat del seu país natal, sinó d’aquells que, havent nascut al nostre entorn, han crescut amb una manera de pensar totalment diferent de la nostra. Jo m’he trobat molts cops que comparteixo més coses amb algú aparentment diferent i distant del que sóc, que amb algú que encaixaria perfectament amb els estàndards que ens envolten.
Les diferències econòmico-socials entre la part nord i sud del planeta i la globalització han fet que avui en dia a occident tinguem molta població que no pertany a la nostra terra d’origen. Gent estrangera, immigrant, d’altres països i, si ho voleu, races. Això ha fet que creixi el racisme i molts polítics i grups interessats han aprofitat la falta de cultura i la por a perdre el que ens diuen que ens pertany, per sembrar el pensament d’odi envers els altres.
Personalment crec que només aquell que desconeix altres realitats i formes de viure, aquell que no ha desenvolupat mai empatia cap als altres, té la cega capacitat d’odiar persones pel sol fet del seu color, nom o procedència.
Humanitat és una característica que es pot guanyar o perdre, no penso que sigui inherent a les persones. Ja no. I, com qualsevol altra virtut, s’ha de cultivar. Si de debò volem viure en germanor, és imprescindible que els nens s’eduquin des de ben petits en l’empatia i la comprensió cap a allò que és diferent. Si es pot, viatjar i conèixer altres cultures. I, sobretot, ensenyar-los a pensar per ells mateixos perquè a base d’experiència puguin treure les seves pròpies conclusions.
