Fins fa alguns anys se celebrava el dia mundial sense cotxes, que servia per promoure la mobilitat sostenible. A partir de cert any, aquesta campanya va desaparèixer per donar pas a la setmana de la mobilitat sostenible, que encara ara se celebra. Les principals diferències que destacaria d’aquestes campanyes són que la primera tenia un marcat caràcter festiu, ja que fins i tot hi havia actes que ocupaven literalment els carrers impedint la circulació de cotxes, mentre que l’actual format inclou altres campanyes de sensibilització menys vistoses, com xerrades i altres actes de sensibilització.
Podria ser que ja estem prou sensibilitzats i ara es fan necessaris altres tipus d’actes de caràcter més reflexiu i de menor impacte social? Crec que no. Fixem-nos amb l’evolució dels carrers del nostre entorn. La senyalització de carrer residencial, de forma rectangular amb icones simbolitzant gent passejant i nens jugant, va estendre’s ràpidament, sense que els conductors l’haguessin associat encara a la preferència dels vianants i al límit de 20km/h. Ara se segueixen instal·lant aquests senyals en carrers que s’urbanitzen a un sol nivell; però són realment urbanitzats per a aquest ús?
A diversos carrers de Mataró, senyalitzats com a residencials i a un sol nivell, podem trobar semàfors per a vianants, incoherent amb el fet que tinguin preferència. També podem trobar pilones arrenglerades a certa distància de les façanes, com si pretenguessin limitar l’espai d’aquells que circulen a peu, funció que en altres carrers faria la vorera. Potser tenim més consciència, però la urbanització dels espais sembla indicar que, més enllà de campanyes de sensibilització, encara no hem absorbit nous hàbits.
Tot plegat si ens referim a recursos per protegir vianants en carrers residencials, encara ens queda camí per recórrer amb els ciclistes que circulen per altres vies. Itineraris preferents per a ciclistes, zones de racionalització de la velocitat dels vehicles de motor... qui sap el que podríem fer per ajudar a millorar la seguretat d’aquells que es mouen pedalant per la ciutat.
