L’Agència Tributària espanyola va remetre un informe a l’Audiència Nacional on argumentava que el Partit Popular no va cometre cap frau en no declarar donacions que va rebre l’any 2008. S’argumenta que aquest partit, en ser una organització que no persegueix un afany de lucre, no està obligat a declarar donacions que vagin destinades als seus fins com a entitat, i ho comparava amb Càritas i Creu Roja.
Sense entrar en qüestions sobre el finançament dels partits polítics, la seva transparència comptable o la tributació dels seus ingressos, era necessària la comparació amb Càritas? Associar els conceptes d’entitat sense afany de lucre amb associació assistencial té un caràcter pervers, en el context de l’informe emès per l’Agència Tributària.
Hi ha molts tipus d’entitats no lucratives, des d’associacions recreatives, culturals, esportives, veïnals, estudiantils i un llarguíssim etcètera. Segur que tots en coneixem un bon grapat, estem vinculats en alguna, hem gaudit de les seves activitats o hem participat en algun dels seus actes. Moltes d’elles poden estar passant moments compromesos, per la falta de socis que abonin quotes, per la disminució de subvencions o per, precisament, haver d’afrontar el tribut de certs impostos dels quals podien estar-ne exemptes fins ara.
És molt curiós com l’Agència Tributària trià noms com el de Càritas. A mi també se m’acudeixen altres tipus d’entitats, com les caixes d’estalvi. Aquestes entitats financeres, de les que en queden ben poques, igual que una associació sense afany de lucre, no repartien els seus beneficis sinó que els reinverteixen en la pròpia activitat o financen accions de caràcter social a través de les seves fundacions. Per això també eren importants les caixes d’estalvi locals, com Caixa Laietana.
És vergonyós que un organisme dependent del ministeri d’hisenda es dediqui a comprar un partit polític amb una entitat assistencial mentre des del ministeri d’economia s’afavoreix a la conversió de les caixes d’estalvi en bancs sense investigar el mal ús dels fons que haurien d’haver estat destinats a activitats per a la ciutadania, com els recursos dels que pugui disposar Càritas.
