Us heu fixat amb la nova senyalització al carrer Sant Antoni? No, no em refereixo a l’indicador de velocitat que indicava el límit en 50 km/h i al cap de pocs dies va ser corregit a 30 km/h mitjançant un pedaç que no és reflectant i que fa que de nit no es vegi quin és el límit, no. No em referia a aquesta senyalització. Em referia al semàfor que hi ha a la intersecció amb el carrer del Cós. Si no us hi heu fixat, aneu amb compte, podríeu rebre una fotografia vostra saltant-vos-el.
Però no és per alertar-vos d’una possible sanció en cometre una possible infracció que volia comentar-vos aquest semàfor. Venint del carrer del Cós trobareu un stop que farà que cediu al pas als que baixen per Sant Antoni. Si en canvi, veniu per Sant Antoni, us podeu trobar parats en un semàfor en vermell mentre algú vingut del carrer del Cós us està cedint el pas sense saber que un semàfor us el fa cedir a uns possibles vianants que estarien creuant per una zona en què tenen preferència. Tot plegat us portarà a un petit moment de dubte, creuant-vos mirades i sense saber exactament què esteu esperant.
Tant se val que siguin les cinc de la tarda i hi hagi anades i vingudes de vehicles i vianants per ambdós carrers com que sigui de matinada i us trobeu sols, parats al carrer del Cós cedint el pas a algú que no pot avançar, que se us plantejarà el mateix dubte: avanço o espero que ho faci l’altre?
Hi ha molts moments que podem trobar-nos en situacions similars. És evident què indica aquell STOP blanc sobre un octàgon vermell, però és de sentit comú que si ambdós ens estem cedint el pas mútuament acabarem amb una situació d’immobilisme.
A vegades és necessari, un cop ens hem assegurat que hem fet tot el que se’ns pot arribar a exigir i no posem ningú en risc, si qui ha de fer el pas no actua, prenguem la iniciativa i seguim avançant. Molt serà que ens acabi arribant una sanció a casa, però haurà estat perquè hem actuat convençuts que parats no haguéssim anat enlloc.
