Seria absurd negar la profunda crisi que estan patint, sobretot a les poblacions mitjanes, els nostres mercats municipals. Els mercats tradicionals i estables on molts de nosaltres anem encara a omplir el rebost de casa. Altra cosa és que intentem posar en evidència les seves mancances o debilitats per veure de trobar-hi solució abans no sigui massa tard.
Al meu entendre, hi ha hagut un canvi en els nostres hàbits de consum que els ha afectat substancialment. La nostra cada cop més accentuada tendència a voler menjar de tot en qualsevol moment de l’any. Oblidant l'estacionalitat dels productes (sobretot els frescos). Una tendència en la qual ens han malcriat a base d'hivernacles i calendari invers. Perquè si ara aquí no tenim taronges per la calor, convé recordar que a l’hemisferi sud, el fred permet conrear-les i collir-les. Afegiu a tot això la facilitat de conservació i transport, i tindreu justificades les cireres de Nadal o els carabassons a la tardor.
Aquesta tendència a voler menjar de tot sempre, ha tingut una derivada que també afecta els mercats. Qualsevol parada ha de tenir de tot. Dins de la seva especialitat, naturalment. Ningú accepta ja (començant pels mateixos comerciants) que es comprin els pèsols en una verduleria i les patates en una altra. O que una fruiteria no tingui mangos. I això ha posat en safata de plata als supermercats el domini en el comerç del producte fresc, fins fa poc objectiu bàsic dels mercats. Obligant a les botiguetes de poble o les parades de mercat del dissabte, que venien producte de proximitat, de mare i pare coneguts, a intentar ser uns supermercats que només competeixen amb els grans quan aquests són lluny, però que ni així aconsegueixen un marge comercial per poder lligar gossos amb llonganisses. I que, per intentar aconseguir-ho, passen pel majorista, on descobreixen que, ells també, poden resoldre el trencaclosques dels prestatges d’una tirada.
El resultat final és el que és. Uns mercats de disseny on, com en el cas de la Boqueria, turistes, visitants o passavolants no paren de fer fotos d’albergínies... al febrer.
