Dissabte es va obrir l'edifici de La Presó, d'Elies Rogent, amb la finalitat que esdevingui, La casa dels Artistes. Personalment ho espero. Després de 45 anys en el meu cas. Ja tocava.
Hi ha menys persones que els dits d'una mà en vida que puguin explicar això: sota les sigles del PSUC, partit dedicat plenament a desfer les injustícies socials del moment, alguns dels seus components sabien que també amb la Cultura es podia fer revolució. L'edifici de la presó ubicat al centre de la ciutat era, i és, un espai perfecte, un espai amb història i memòria, construït per a tancar, controlar qui la llei decidia, normalment un centre de pas, o per tornar a casa, anar a la Model o al Camp de la Bota. Els temps canvien, directament no tenim el Camp de la Bota i tampoc la Model. Sí, i un edifici construït amb intel·ligència capaç d'ubicar també la Cultura.
Els anys 73 i 74, a la Llibreria del Submarí Groc del Torrent, en la seva sala del fons es feien molt bones exposicions d'art, sempre portades i comentades pels millors de l'època. Recordo uns col·loquis que mai més he tornat a sentir i veure. Doncs de cadascuna d'aquestes exposicions es recollia una obra pel que havia de ser el Museu d'Art Contemporani de Mataró. Aquestes obres varen desaparèixer, ja que qui en tenia la cura les va necessitar per menjar.
Per què un cop aquesta gent del PSUC arriba a l'Ajuntament no es fa res? Vull imaginar perquè les necessitats de la Ciutat eren tan grans que l'edifici queda en segon terme. Amb poc criteri perquè l'edifici no caigui a terra, deixen els seus espais a entitats diverses perquè el vetllin. També s'hi posa la regidoria de Cultura, obrint una porta falsa a la Riera, i també serveix de suport a la guàrdia urbana.
Anys després amb un Mataró més equilibrat es podia tornar a recuperar el M.A.C.M.A., però no es va fer. Ara ja toca, I per què? Doncs perquè el poc que tenim és arquitectònicament deficient. Deficient en l'aspecte de què els arquitectes de torn, que han construït per a exposar, no anaven més lluny que a penjar un quadre de botiga de mobles; Cal Arenas, Can Palauet,... Esperem que aquests arquitectes no posin els peus o dibuixos a dins la Presó, allà sols cal neteja i neteja i evidentment tapar les pintures dels Armats.
No sóc pas il·lús, això té un preu. Doncs, per començar a replantejar, i si deixem de pagar coses que no porten a res? Desitjo, com un dels vells lluitadors per aquest Espai, que ara sí el fem un centre actiu en tots els àmbits de la Cultura. Gràcies per arribar fins aquí.
