El dilluns dia 1 d’abril ens va deixar en Musta, una persona molt estimada a la nostra ciutat. En Mustafà Jaadi, en Musta, va néixer a Kasr al-Kabir, una gran ciutat del nord del Marroc, en el si d’una família nombrosa. Era el cinquè de vuit germans. El seu pare, home emprenedor i negociant, donà estudis a tots els fills. Quan va ser major d’edat, va voler completar els seus estudis a Alemanya. La mecànica era una de les seves aficions i volia aprendre per poder ensenyar.
Quan va tornar d’Alemanya, les casualitats van fer que vingués a Mataró a saludar un amic seu. Qui li havia de dir que aquella salutació tindria conseqüències… Va conèixer la Carmen, una noia que feia de dependenta a la plaça Gran. Se’n va enamorar; es van enamorar!! El setembre de 1975, es casaren. La crisi va fer que tornessin al Marroc. Van anar a viure al poble d’en Musta, on ell va muntar un negoci, un taller. Continuaria treballant amb la mecànica. Visqueren allà prop de sis anys, fins que l’any 1988 tornaren a Mataró
Era un home amb una gran capacitat d’aprendre, fora del comú. Molts vespres quan arribava a casa es posava a llegir, a revisar, a estudiar. La seva passió: treballar i aprendre. Quan va veure el primer ordinador, volgué descobrir la informàtica. Es comprà un llibre, “Informática para tontos”, i al cap de poc temps era programador.
L’any 2004 entrà a treballar al servei de manteniment de l’Ajuntament. Allà hi va descobrir un nou ambient de treball, i nous companys. La passió per la ciutat feia que se la sentís seva. Una vegada va haver d’anar a reparar un aparell d’aire condicionat. Li semblà que no en sabia prou. Solució: comprar-se un llibre de teoria sobre aquestes màquines. No el frenava res: la programació dels regs de la ciutat, el sistema d’il·luminació...
En Musta era un home savi, autodidacta, conciliador, parlava cinc llengües. Va ser un home renaixentista. Un home amb capacitats il·limitades per aprendre, cosa que ha fet fins als seus darrers dies.
Moltes gràcies, Musta, per tot el que ens has deixat.
