Ja no és cap sorpresa, tot passejant, comprovar la metamorfosi del paisatge d’aparadors, la vida efímera de molts comerços i la normalitat amb què comencem a assumir les persianes baixades en suposades vies neuràlgiques del comerç local. La sensació que alguna cosa no rutlla malgrat que els carrers semblen sempre prou plens.
Contra percepcions o llegendes urbanes, dades. I les dades diuen, tal com publicava dies enrere l’Observatori dels Centres Urbans, que de cada deu persones que caminen pels eixos comercials, sis hi fan una compra. Desconec la dada exacta en el cas de Mataró, però sigui benvingut, d’entrada, el fet que s’estigui generant coneixement sobre el qual poder planificar estratègies, tal com fan els gestors de centres comercials i del comerç online.
Més enllà de les intervencions necessàries que els experts de torn sabran identificar (promoció econòmica, urbanisme, mobilitat...) hi ha aspectes que, a ulls d’un neòfit com qui escriu, semblen escapar a la lògica: si, segons l’Observatori, una de les causes directes del gran nombre de locals buits és l’elevat preu dels lloguers, sorprèn que hi hagi qui prefereix tenir un local tancat que cobrar un lloguer més baix; més encara quan força locals tancats redueixen la capacitat d’atracció d’un carrer i, per tant, el preu dels seus lloguers. Curiosa ruleta russa.
La percepció de pèrdua d’atractiu també deu anar lligada, possiblement, a l’èxode dels centres urbans de les grans marques de moda, ara que totes semblen prioritzar la seva presència en centres comercials, aquests espais clònics a tota la geografia mundial.
Amb aquest panorama, sorprenen les notícies sobre la crisi d’aquest model de grans superfícies comercials als Estats Units, del tancament de milers de les seves botigues fins l’abandonament d’alguns d’aquests centres, relacionada amb l’auge brutal del comerç electrònic però també, pel que sembla, amb el canvi d’hàbits d’uns consumidors que cerquen noves experiències de consum.
Noves? Els experts auguren que “el centre comercial amb futur en aquest país és a cel obert, amb botigues petites i personalitzades, restaurants, bars i, a sobre, pisos i oficines. I tot al centre de la ciutat”. No sabria dir ben bé a què em recorda aquesta idea revolucionària. I torna al Born.
