‘El viajero de Altruria’ és la joia escrita per l’intel·lectual i aclamat escriptor del segle XIX William Dean Howells i publicada a Espanya recentment per Tropo Editores.

Qui és poeta neix, viu i mor sent-ho. És una marca que acompanya tota la vida i que impregna tot el que es toca, encara que s’intenti evitar. ‘Un ojo siempre parpadea’ és poesia disfressada de relat.

Poc és tan còmode i accessible per a viure altres realitats com ho és un llibre. A ‘Después de la nieve’ (Finalista Premi Desnivel 2015), del que parlo avui, Ricardo Martínez Llorca ens porta de la mà – mai millor dit, ja que ell és el narrador – per un passeig esclaridor al voltant de la vida d’un estrany a la vegada que respectat escalador: Carlos Marín.

Avui parlo del nou llibre publicat per Anagrama d’una escriptora que molts han titllat ja com la revelació d’aquest últim any: Sara Mesa. ‘Mala letra’ és una recopilació d’onze relats que agafa el títol d’un d’ells, al qual l’autora narra els problemes a la seva infància quan al col·legi volien que canviés la forma d’escriure. La forma en el seu caràcter més literal, perquè la narrativa de Sara Mesa aclapara i omple de ganes de seguir llegint.

Molts coneixeran a aquesta autora per la ja emblemàtica obra ‘El club de lectura de Jane Austen’, publicada al 2004 amb un èxit rotund. En aquest cas, l’editorial Malpaso ens porta l’última novel·la de l’escriptora nord-americana, que va quedar a un sol graó de fer-se amb el Premi Man Booker 2014: ‘Fuera de quicio’.

«Déu, avui, encara?» Aquesta és la primera qüestió que trobem només parar els ulls a la contraportada d’aquest interessant assaig que ens arriba de la mà de Fragmenta Editorial.

La vida no acaba amb la mort sinó molt abans, quan algú s'adorm, quan algú deixa de despertar-se. Judith Bosch ens porta a ‘Amazonas dormidas’ el drama de la dona ancorada a un esdevenir amb ambientació de prostíbul: és el transcurs d’unes vides marcades per un destí obscur, és una història de dones prostitutes.

Veiem Ray Bradbury al títol, però no seria just començar a parlar del llibre sense mencionar a Óscar Sanmartín Vargas, il·lustrador de Tropo Editores i un dels responsables de que el lector se senti com un nen a l’obrir aquest ‘Eran morenos y de ojos dorados (o cómo dar un nombre)’.

Davant d’un llibre com ‘El arte de aprender juntos’ de Jiddu Krishnamurti només podem rendir-nos a l’antic proverbi – que encara avui sobreviu – del ‘verba volant, scripta manent’. I és que gràcies a Ediciones Obelisco podem tenir, ja per sempre, la saviesa que aquest filòsof repartia a les seves conferències guardada a la nostra biblioteca.

A una època on els artistes neixen amb la voluntat de trencar amb aquell realisme “ñoño”, com diria l’actor mexicà Hèctor Ortega, i de promoure un art que comporti l’alliberament o el “tornar a nèixer” que defenia Grotowski, neix també Edvard Munch.