Diuen que una imatge val més que mil paraules. I és cert. La veritat és que moltes de les coses ens entren pels ulls. La primera mirada és clau per veure si ens agrada o no, què farem o deixarem de fer, i ens ajuda a conformar un mapa mental de com actuarem a partir d’aleshores. Malgrat tot, m’atreveixo a anar més enllà i, tot i que sé que sona malament, que som el que olorem. Ens ha passat a tots que, en entrar a un local, aquella olor, o ens encanta, o ens causa repulsió. Que quan coneixem a algú l’olor fa molt, o quan comprem un cotxe, o els croissants acabats de fer quan vas pel carrer i et llancen cap a dins el forn... Tot això té un nom i sí, és màrqueting, en aquest cas olfactiu, i té tot un món per endavant.
Dit acadèmicament, el màrqueting olfactiu és una ciència moderna consistent en utilitzar aromes específiques en un entorn de negoci amb la finalitat de suscitar les emocions, i amb això influir sobre els comportaments del consumidor i l’ànim dels empleats. Pizzeries, botigues de roba, marques de cotxes... Multituds de negoci hi treballen i veuen en aquest mercat un autèntic camp per córrer i inventar. I si et dic que anem més enllà? Fins ara hem parlat d’empreses. Parlem de persones? No ens podem vendre amb la nostra olor?
Et proposo un exercici. Entrem a una web de perfums, Perfumercado.com, per exemple. Hi ets? Hi ha 91 marques diferents. Si navegues, si t’hi perds, veuràs que cada marca té les seves fragàncies, cadascuna amb els seus detalls que la fan única. Totes juguen amb l’olor, però també amb la vista i les paraules. Noms d’empreses de roba, algunes cantants, dissenyadors... Tothom vol ser, no només en el teu estil a l’hora de vestir, sinó també en com et perceben els que no et veuen però t’oloren. Et quadra? Hi són perquè l’olor és una forma de posar-se roba, és un anar més enllà. Escollir bé un perfum ens pot ajudar i molt. Diuen que si olores una fragància que t’agrada el que t’acompanya veu reduïda la seva percepció del temps, augmenta la concentració i fins i tot es tranquil·litza. I sense fer res.
És el moment, doncs, de fer un pas endavant. Ens preocupem de com vestim, dels gestos que fem, de com escrivim, però no de l’olor que fem. Clar que mirem de posar-nos desodorant i no ser desagradables, però pot ser que pensem a saltar endavant i utilitzar-lo com a arma, no creus?
